Els símbols els he escollit jo mateix...
mallorquines. Origen l'hebreu "Myriam"
significa "ESTRELLA DEL MAR"
COLOMA. prové del llatí "columba": colom.
Molt usat els segles passats, ha caigut en desús.
que significa:"baronívol", "mascle"
ANTONI, Antònia, Antonina.
El masculí és dels més freqüents a Mallorca ( de Tonis i ases n'hi ha
a totes les cases). Nom d'origen "etrusc", es coneix el nom d'una
noble família (ANTONIA) de la Roma Imperial
, després, "Joan" i "Antoni" li han passat
al davant.
Prové del llatí "petra" (roca) que és
la traducció de l'hebreu: "quefes"
nom que Jesús assignà al primer dels Apòstols
però Santa Bàrbara fou declarada "Patrona" dels
artillesr i "tutelar" de llamps i trons"
Origen del nom: el grec: barbaros = extranger
,
té l'origen en el llatí: beatus. Significa: FELICITAT
sobretot entre la noblesa "mallorquina".
Nom d'origen "franc": de "berin" (ós) i "hard" (fort).
Significa "fort com un ós"
dos "sants metges", Patrons de PINA.
Cosme és un nom d'origen grec, (kosmos)
i significa "adornat", ben arranjat
DOMINGO.- Aquest nom deu la "popularitat"
gràcies a S. Domingo, fundador de l'Orde dels Predicadors
que vingueren a Mallorca ja amb la "Conquesta".
Significat prou clar: "dies DOMINI"= DIA DEL SENYOR 
en honor de la legendària màrtir d'Antioquia. El curiós és que "margarita", paraula llatina que apareix a la "làpida" martirial, és un "epitet". En tot cas, hi ha més d'una dotzena de "santes" que porten aquest nom, molt freqüent per altra banda entre les dones "mallorquines". Origen: "margarita" llatí i margarites grec... que vol dir: PERLA
més escampats arreu del món, també a Mallorca.
També és l'origen del nomn AGNÈS i INÈS. Es senyala com origen
el grec agné: pur; i també el llatí agnus : anyell.
DAMIÀ.- La devoció als "sants metges", Cosme i DAMIÀ, és molt antiga a MALLORCA. Nom d'origen grec, significa: DOMADOR
Nom usual des del segle XIII a Mallorca, així com el "femení" FRANCISCA,
FRANCESCA o FRANCINA. El curiós és que el nom prové del malnom que
donaren al "Sant" d'Assís, al qual el seus companys tildaven d'afrancesat, dient-li
il francesco, perquè sempre parlava de coses de sa mare que era "francesa".
Antigament fou més usat Elisabet també a Mallorca.
el nom prové de l'hebreu Elisheba
que siginifica: "consagrada per jurament a Déu"
Xristophoros, grec, vol dir "el qui porta Crist". Per això s'ha fet a "Sant Cristòfol"
"Patró dels conductors i conductores"
nom també d'un dels tres "Reis d'Orient"
Del persa o hebreu: melk= rei, i "ur" = llum
Significa "REI DE LA LLUM"
Nom ja usual a Mallorca al segle XIII. Maria Magdalena és la dona més important de les que acompanaren JESÚS... Maria de Magdala (poblet de Palestina Megdal: que significa "LA TORRE")
Quan deim Maria-Magdalena és com si diguéssim: NA MARIA DE SA TORRE
malgrat la popularitat de la "lejenda de "Sant Jordi" i haver estat proclamat "Patró de Catalunya". (antigament era nom d'esclaus...) Després es popularitzà. Origen: el grec: "georgios", que significa "treballador de la terra", "agricultor"
JOSEP.- Com a nom de baptisme no era usat a Mallorca, ja que Josep (amb les formes"Yusuf" i Yosef, era nom de jueus i musulmans
Fou quan Sant Josep, espòs de Maria, tingué festa a Mallorca, (1617), i sobre tot, quan al 1871 , fou declarat "PATRÓ" de l'Església Universal quan aquest nom es donà entre "cristians".
(els jueus i musulmans l'usaven per Yosef, el fill de Jacob)
Nom molt corrent a la Bíblia s'ha interpretat en aquest sentit: "Déu augmenti" 
la relíquia de Sant Sebastià arribà a Ciutat l'any 1532, però ja abans aquest sant havia estat
invocat en temps d'epidèmies. L'ús arriba al 3 %, essent menys freqüent el femení Sebastiana.
Origen: el grec sebastos, que v ol dir el mateix que el llatí "augustus", august, digne de respecte.
És un nom d'origen grec: de hierós = sagrat; i ónoma =nom : Nom Sagrat.
Començà a fer-se usual, com a nom de "bateig", dins els segle XV, quan es propagà la devoció a Mallorca per Sant Onofre. Nom de l'ermità del desert que ens arribà del llatí: Onuphrius, quasi segur que és d'origen "egipci" "NEFER", que ha donat noms com: Nafré, Nofrit, NEFERTITI (famosa dona d'un "Faraó")
Nom usual a Mallorca des del segle XIV. A Mancor hi ha una església dedicada a Sant Llucia (1300). En el Acta Sanctorum figura una màrtir Llucia. És el "femeni" del llatí: Lucius, derivat de "lux" = LLUM
Nom dels "reis" de FRANÇA, la qual cosa influí perquè aquest "nom" es donàs a Mallorca. El que és un "galimaties" és l'etimologia d'aquest nom: origen de Clodoveu, format del mot "Chlod" = glòria; el qual, usat com a patronímic, dóna les formes: Hlud, Lod, Lot, Ludo, Luzo,...fins arribar a Ludovicus (llatí), del qual s'origina "LLUÍS"
Nom usual a l'Illa des del temps de la "Conquesta". Per la popularitat de la Chanson de Guillaume, corrent entre la noblesa. Nom d'origen "germànic" ha adoptat en altres regions d'Europa formes força diferents: Vuilielmus, Wuielmus, Guilielmus, Wiliam (en anglès). És un compost de wilia: voluntat, i helm: elm.
Usual ja entre els que vingueren a la Conquesta. Ús de 2 %. S'ha usat com a Micolau, i mé modernament COLAU. És un nom "grec", format de nike: victòria, i "laos": poble. COLAU vol dir, per tant, GUANYADOR
PRÀXEDIS
És un nom ben conegut a l'Illa des del segle XIV. Hi hagué molta devoció a aquesta "santa" i el poble de PETRA l'escollí com a "patrona"al 1401, però la derivació que el nom adoptà: de Praxedis: "pixeris" ha fet que el nom s'usàs poc. Derivat del grec: praxis, significa: acció, empresa, èxit...
Dins el segle XIII era a Mallorca un dels nom preferits, només avantajat per Guillem, Pere i Bernat, però cent anys després la seva popularitat s'havia reduït considerablement, arribant a porcentatges de només l'u per cent. Continua essent un nom corrent. Nom de nobles i també en la forma antiga "Raimon". Procedeix d'un nom germanic: ragin: "consell" i mund: "protecció".
A Mallorca, cal dir, RAMON és el nom del "doctor il.luminat: Ramon Llull, i del primer Bisbe: Ramon de Torrella.
Un dels noms preferits dels mallorquins. Està en quart lloc dels més usats. Un 10 %. Una de les principals parròquies de la Ciutat de Mallorca fou bastida sobre una antiga mesquita i dedicada a Sant Miquel. Nom hebreu: Mi-ka-El, significa: "quí és com Déu".
Talment com els altres noms d'Arcàngel:Miquel i Gabriel, comencà a popularitzar-se en el segle XV, però amb uns porcentatges d'ús inferiors als assolits pels altres dos. Nom "hebreu" que només surt en el llibre de "TOBIES", significa: Déu sana, o "medicina de Déu"
ROSA
D'ús escàs fins als segles XIX i XX, encara que, des del XVI, hi havia a Alaró una Capella de la Mare-de-Déu de la Rosa. Només esconeixen tres santes que portin aquest nom, la més coneguda: Santa Rosa de Lima (1617) patrona del Continent americà.
L'Església celebra el mateix dia, 29 juny, la Festa de Sant Pere i SANT PAU, però el nom de Pau no ha estat ni d'un bon troç tan usat com el de Pere.
PAU , que es pot confondre amb el femení: PAU: "paz", té l'origen en el llatí: paulus, que significa: home petit.
SIMÓ.-
Ha estat present a l'Illa des del segle XIII, però mai ha assolit un grau de pularitat notable. Nom d'origen "hebreu", variant de SIMEÓ, format sobre el verb: shamah (escoltar). La famosa expressió jueva: SHEMA ISRAEL ¡ (Escolta, Israel) té a veure amb aquest nom. SIMÓ : "el qui escolta"
Nom usual a Mallorca entre els qui acompanyarern el rei En Jaume a la Conquesta i ha continuat essent-ho. En el segle XII es construó una esglesieta dedicada a S.Llorenç entre la Calobra i Tuent.
El nom prové del llatí: Laurentius, que vol dir: DE LLORER.
Nom usual entre les famílies "nobles" de Catalunya. A l'Illa es pot trobar com a nom de bateig però molt rarament abans del segle XVIII. (els darrers segles ha augmentat el seu ús) La seva etimologia potser "un derivat" de l'Illa de Thera, o el "femení" de Therasius, gentilici de Therasia, nom de 2 petites illes "mediterrànies", una a devora Creta, i l'altra devora Sicília.
No ha estat mai moplt usat a Mallorca, però s'hi troba des del segle XIII. El nom de l'evangelista i amic de Sant Pau, és probablement una contracció del llatí: Lucanus, que no és "gentilici" de LUCANIA, sinó de l'adjectiu: lucanus: matinal, matiner...
MARC
Nom present a l'Illa des delk segle XIII ençà i ha estat usual dins tots els estaments de la població, en un percentatge d'un "u" %, Prové del llatí: MARCUS, derivat del déu romà MART, com ho són també Martí, Marçal, Marcel i Marcel.lí. Sant Marc és el "Patró" de SINEU.
El curiós que té aquest nom a Mallorca és que s'hausat com a nom d'home, quan a Catalunya, d'on ´és originari (la devoció a la Mare de Déu de Montserrat), només ha estat usat sempre com a nom de dona. A Mallorca, per a les dones, s'ha usat el nom femení: MONTSERRADA, que ja fuig del seu significat original: MONT - SERRAT.
PASQUAL
Més freqüent com a cognom que com a nom de bateig, al manco entre els mallorquins d'arrel. El seu significat és prou clar: "relatiu a PASQUA". I a Pasqua,..panades.
Nom present a l'Illa, però mai ha passat d'un percentatge de més del dos per cent. El seu origen és el nom arameu, que significa "bessó" i era el sobrenom que donaren a un "apòstol" , el vertader nom del qual sembla que era Judes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada