LA VIDA NATURAL
Dietrich Bonhoffer
- El concepte del "natural" ha caigut en descrèdit en l'Ètica "evangèlica"... s'ha perdut en: - l'obscuritat de la pecaminositat general...
o
o
- la lluentor de l'etapa primitiva de la creació...
- eliminat del "pensament evangèlic", desenvolupat pel pensament "catòlic"... el concepte del "natural" significa una gran pèrdua objectiva per al "pensament-evangèlic"...
- el natural és el que està orientat a la vinguda de Jesucrist... "el no-natural" és el que es tanca a la vinguda de Jesucrist...
- el natural < caràcter de "penúltim"
- "no-natural" > es manifesta com a destrucció del "penúltim"...
natural = de nasci, natura ... a diferència del "creatural" = creare, criatura...
- per la "caiguda", la "criatura" es converteix en "naturalesa" (relativa llibertat de la vida natural)
- ús autèntic de la llibertat < natural
- ús indegut de la llibertat < no-natural...
El natural < obertura vers Crist... ( no es pot entendre la "vida natural" com un "graó" previ a la "vida-amb-Crist", sinó = la vida natural reb la confirmació sols per Jesucrist... )
- Per l'Encarnació de Crist tenim dret a invocar la vida natural i viure la vida natural...
- el "natural" > orientació a la "justificació"
- per la voluntat conservadora de Déu i orientació vers Crist
- la "raó" de l'home és l'órgan del coneixement del natural...
- el que és natural no l'estableix ni decideix l'individu ni cap comunitat... Està establert i decidit...
- el natural és l'autèntic guarda de la vida-conservada...
- destrucció del natural significa destrucció de la vida...
- la "lluita" entre el natural i el no-natural es fa amb violència...
- "l'organització" es destrueix, el natural subsisteix...
( l'optimisme = mirada posada sobre la història humana... fonamentada en el natural...)
La vida natural
- La vida natural és una vida configurada.... el natural és la forma... si no es deixa servir de la forma es destrueix...
Vitalisme.- la vida es posa a si-mateixa com a meta de manera absoluta... s'aniquila...
- el "vitalisme" és la destrucció...
- la vida "en-si" és un abisme... sense objectiu s'enfonsa en el no-res...
- la falsa absolutització d'una idea és correcta en sí ...
Déu vol la vida i dóna una forma a "aquesta" amb la qual es pot viure...
Mecanització.- la vida es mira sols en el seu valor utilitari ...
- l'individu
- la comunitat... { en orde a una organització... una institució...
- la vida individiual, la col.lectiva es sacrifica en un procés...
El "vitalisme" i la "mecanització"... són igualment formes d'expressió d'una desesperació... (odi, cansament, fàstic... de viure )
La vida "natural" emmig { vitalisme
mecanització...
- Gratitud per la vida rebuda
- Servei al Creador...
Primer < els drets...
Després < els deures...
Déu dóna abans d'exigir...
Suum cuique
- La formulació més universal dels drets donats amb el natural s'expressa en aquestes paraules del dret romà = suum cuique... el natural i els drets corresponents...
- s'abusa:
- quan s'elimina la multiplicitat o la unitat dels drets donats amb el natural
- quan s'estableixen de mode arbitrari...
- quan s'imposen "maneres" o formes úniques...
- el "suum" = el seu és diferent... no idèntic
ni arbitrari, ni subjectiu...
- Un dret que ha nascut "amb nosaltres"...
- no pot ser eliminat per quelcom de fora...
- prioritat dels drets "naturals" sobre tot dret-positiu...
- el natural preserva de ruptures revolucionàries i arbitràries
El "dret natural" propi té en compte el dret natural "d'altri"...
- entre els diversos drets naturals només hi cap l'harmonia...
- els conflictes són "imperfeccions"...
- l'oposició de drets, per imperfecció, exigeix el dret positiu just...
- quan es cerca el dret donat en el natural es veneral la voluntat i el do del Creador...
L'eudemonisme social
- concedir sols dret natural a la societat i negar-lo a l'individu...
- l'eudemonisme social ha estat l'aniquilació dels drets de la societat pel domini de la força...
- Déu ha creat l'individu i l'ha cridat a la "vida eterna"...
- el "dret de l'individu" s'ha de respectar també només per "raó"...
¿Qui es responsabilitza activament dels drets de la vida natural ?
- el mateix Déu
- la mateixa vida
- més allà de la vida humana de l'individu < la conservació de la vida humana com espècie...
El dret a la vida corporal
- La rebem sense nostra col.laboració... Porta el "dret" a sa conservació...
- un "dret" rebut que es recolza en el mateix ésser...
- la vida humana damunt la terra existeix solament com a vida corporal...
- amb la mort s'extingeixen tots els drets...
- la conservació de la vida corporal és la base de tots els drets naturals
El cos no existeix per a ser sacrificat, sinó conservat...
- no és cristià entendre el cos exclusivament com a mitjà per a un fi...
- no és cristià concebre el cos com a la presó de l'ànima immortal...
- el cos té una altíssima dignitat...
- corporietat i ésser humà = relacionats de manera indissoluble...
(això no exclou que el cos sigui subordinat a un fi superior...)
- l'home és un ésser corporal i segueix essent-ho fins i tot en l'eternitat
L'auto-finalitat del cos reb llur expressió en els gaudis del cos < - habitatatge
- alimentació
- vestit
- diversió
- joc
- sexualitat
- Els gaudis del cos són una referència als gaudis eterns que Déu ha promès als homes...
- La vida natural és una vida configurada.... el natural és la forma... si no es deixa servir de la forma es destrueix...
Vitalisme.- la vida es posa a si-mateixa com a meta de manera absoluta... s'aniquila...
- el "vitalisme" és la destrucció...
- la vida "en-si" és un abisme... sense objectiu s'enfonsa en el no-res...
- la falsa absolutització d'una idea és correcta en sí ...
Déu vol la vida i dóna una forma a "aquesta" amb la qual es pot viure...
Mecanització.- la vida es mira sols en el seu valor utilitari ...
- l'individu
- la comunitat... { en orde a una organització... una institució...
- la vida individiual, la col.lectiva es sacrifica en un procés...
El "vitalisme" i la "mecanització"... són igualment formes d'expressió d'una desesperació... (odi, cansament, fàstic... de viure )
La vida "natural" emmig { vitalisme
mecanització...
- Gratitud per la vida rebuda
- Servei al Creador...
Primer < els drets...
Després < els deures...
Déu dóna abans d'exigir...
Suum cuique
- La formulació més universal dels drets donats amb el natural s'expressa en aquestes paraules del dret romà = suum cuique... el natural i els drets corresponents...
- s'abusa:
- quan s'elimina la multiplicitat o la unitat dels drets donats amb el natural
- quan s'estableixen de mode arbitrari...
- quan s'imposen "maneres" o formes úniques...
- el "suum" = el seu és diferent... no idèntic
ni arbitrari, ni subjectiu...
- Un dret que ha nascut "amb nosaltres"...
- no pot ser eliminat per quelcom de fora...
- prioritat dels drets "naturals" sobre tot dret-positiu...
- el natural preserva de ruptures revolucionàries i arbitràries
El "dret natural" propi té en compte el dret natural "d'altri"...
- entre els diversos drets naturals només hi cap l'harmonia...
- els conflictes són "imperfeccions"...
- l'oposició de drets, per imperfecció, exigeix el dret positiu just...
- quan es cerca el dret donat en el natural es veneral la voluntat i el do del Creador...
L'eudemonisme social
- concedir sols dret natural a la societat i negar-lo a l'individu...
- l'eudemonisme social ha estat l'aniquilació dels drets de la societat pel domini de la força...
- Déu ha creat l'individu i l'ha cridat a la "vida eterna"...
- el "dret de l'individu" s'ha de respectar també només per "raó"...
¿Qui es responsabilitza activament dels drets de la vida natural ?
- el mateix Déu
- la mateixa vida
- més allà de la vida humana de l'individu < la conservació de la vida humana com espècie...
El dret a la vida corporal
- La rebem sense nostra col.laboració... Porta el "dret" a sa conservació...
- un "dret" rebut que es recolza en el mateix ésser...
- la vida humana damunt la terra existeix solament com a vida corporal...
- amb la mort s'extingeixen tots els drets...
- la conservació de la vida corporal és la base de tots els drets naturals
El cos no existeix per a ser sacrificat, sinó conservat...
- no és cristià entendre el cos exclusivament com a mitjà per a un fi...
- no és cristià concebre el cos com a la presó de l'ànima immortal...
- el cos té una altíssima dignitat...
- corporietat i ésser humà = relacionats de manera indissoluble...
(això no exclou que el cos sigui subordinat a un fi superior...)
- l'home és un ésser corporal i segueix essent-ho fins i tot en l'eternitat
L'auto-finalitat del cos reb llur expressió en els gaudis del cos < - habitatatge
- alimentació
- vestit
- diversió
- joc
- sexualitat
"Feu el que agrada al teu cor i agrada als teus ulls" (Ecl. 11,9)
- L'habitatge < un àmbit on puguis fruir de les alegries de la vida personal... de "ca-teva" ...
- menjar i beure < goig natural en la vida corporal...
- vestit < no sols necessitat... també ornament...
- diversió < descans i el goig que li correspon...
- sexualitat < goig per l'amor de dues persones
La vida corporal fins i tot quan ha de servir... frueix fent-ho...
El meu cos em separa, m'enfronta i em relaciona amb els altres...
L'home és madur té una existència autònoma...
Preservació de la vida natural de la mort arbitrària...
- tota vida que no emprèn un atac conscient contra una altra vida { vida innocent...
- matar una vida innocent és homicidi, assassinat...
- no és arbitrària: - matar l'enemic en la guerra...
- mort de persones civils, no intencionada, en la guerra...
(... bombardejos...??? )
- és arbitrària - la mort d'un innocent per passió...
- ¿ es pot aniquilar de manera no-dolorosa una vida innocent que ja no té valor per a viure...?
- un idiota...?
- un depressiu greu... ?
- un malalt incurable... ?
La decisió mai es pot obtenir d'una "summa-de-raons" ( si una "raó" és concloent... una sola basta...)
L'eutanàsia...???
- la vida pot tenir totes les "raons" al seu favor...
- per la mort d'un altre només hi ha una raó vàlida... (la defensa de la "vida" )
No és el mateix matar que deixar "morir"...
Ningú està obligat a usar "mitjans-extraordinaris" per a viure...
El metge està obligat "sentir" la voluntat... i la "vida" del malalt...
- La vida creada i conservada... té un dret inherent que és idependent de la seva utilitat social...
- No hi ha una sola vida que no sigui digna de viure's..
- La distinció entre "vides dignes" de viure i "indignes" de viure... destrueix, més prest o més tard, la mateixa vida....
Assumir certes càrregues a favor dels malalts ha de ser quelcom al qual ha d'estar disposats els que frueixen de bona salut... La salut no és el "valor" suprem...
El suicidi
- L'home té la vida amb "la llibertat" d'acceptar-la o aniquilar-la...
- l'home es distingeix de la "seva vida corporal"...
- La vida corporal < un do que ha de conservar...
- Sols perquè l'home és lliure per a la mort...pot entregar la vida per un "bé major"... Sense llibertat per al sacrifici de la vida... no hi ha vida humana...
Exposar i entregar la vida "com a sacrifici" s'enfronta al "dret a la vida"...
- amb la llibertat per a la mort... l'home pot convertir-se en "senyor del seu destí"...
- A un home que ha perdut, en la lluita amb el destí, l'honor, el treball, la "persona estimada",... és difícil convèncer'l de que no faci ús d'aquesta possibilitat...
- el "suicidi" és un acte especificament humà...
- està part damunt "tot judici" moralista que qualifiqui de: - covardia
- debilitat
- el suicidi és la última i més extrema auto-justificació de l'home com home...
- ... és l'expiació d'una vida fracassada "feta per-sí-mateix"...
- si en una vida corporal no pot practicar el dret a una "vida-humana"... "el" pot practicar per l'aniquilament del cos...
- el suicidi és la temptativa de l'home per donar un sentit humà-últim a una vida que ha resultat sense sentit...
- el propi "anorreament" és encara afirmació de la vida...
- Només es pot parlar d'abjecció del suicidi davant el fòrum de Déu...
- el suicida és culpable sols davant Déu...
- aquest és el pecat > no creure en la "justificació" divina...
- Déu s'ha reservat per a Ell el dret sobre el "fi" de la vida...
- "hi ha un Déu per damunt l'home"... el suicida nega aquest "fet"
Tampoc "la comunitat humana" pot ser el fonament del dret últim sobre la vida...
- tampoc és suficient, dins l'Església, aquesta fonamentació: " el suicidi impossibilita el penediment"...
Déu, el Creador i Senyor de la vida, garantitza ell mateix aquest dret... l'home, no cal que posi la "mà damunt ell mateix" per a justificar la seva vida...
- a qui no pot "viure" no l'ajuda l'orde "que ha de viure"... sinó tan sols un "nou esperit"...
- Déu ha donat a l'home la llibertat d'exposar sal vida per quelcom gran...
- l'home ha de posar la vida en mans de Déu...
El "suicidi" és un acte de soletat,... els últims motius decissius queden quasi sempre ocults...
- manca "base" per a jutjar cada un dels "actes individuals"...
- quan :
- la pròpia mort com a sacrifici conscient de la pròpia vida en favor d'altres homes...
- el presoner que tem trair el seu país...
- el malalt incurable que tem l'enfonsament moral de la família...
- la castetat amenaçada per la força...
- deixar el darrer lloc del "bot de salvació" a un altre, en l'enfonsament d'un vaixell...
És impossible emetre un judici moral sobre "un suicidi"...
- "el dret del suicidi" solament s'esvaix davant el Déu viu...
Procreació i vida en germen
El dret a la conservació de la vida corporal inclou el dret a la procreació...
- és, com a voluntat conscient, una decisió personal i dret d'elecció personal de consort, i l'acord mutu...
- en el matrimoni s'uneix "el més individual" amb "el més universal" = unió de dues persones en quant persones...
- la negació d'aquest dret... fracassarà davant l'empenta de la vida natural...
- el matrimoni humà és la més antiga de totes les institucions...
- la declaració de "concubinat" a tots els matrimonis no contrets confessionalment talment com professa la doctrina romano-catòlica, priva al matrimoni del seu caràcter natural essencial i dels seus drets...
- els matrimonis no són contrets en virtut de l'Església ni de l'Estat... i no reben el seu dret mitjançant aquestes "institucions"...
El matrimoni va lligat al reconeixement del dret de la "vida-en-germen"...
- un dret que no està a disposició dels casats...
- sense el reconeixement fonamental d'aquest dret, el matrimoni deixa de ser matrimoni i es converteix en "una-relació"...
- matar el fruit en el "si matern" és lessionar el dret a la vida...
(...emmig d'un abandó i indigència humana... la culpa recau sobre la societat més que sobre l'individu...)
- un matrimoni que exclou fonamentalment la voluntat de tenir fills... > és un atemptat contra "la vida"
- hi ha que distingir entre: - regulació concreta i responsable
i
- actitud negativa en front de la descendència...
- poden donar-se raons importants que,... recolzen una limitació del nombre de fills..
El "control" de naixements...
- no es pot jutjar com a defecció i manca de confiança en Déu...
- el retrocés de la mortalitat infantil... fa necessari menor nombre de naixements per a garantir la conservació de l'espècie...
- la regulació de naixements és com "una pausa de respir" per part de la naturalesa humana...
- aquest dret és impugnat fonamentalment per la teologia moral-catòlica... que només reconeix un "medi" per a assolir el seu propòsit: la continència...
( l'antinaturalitat del que impedeix la "concepció" causa l'antinaturalitat d'un matrimoni sense comunió-sexual...)
- No violentar ni imposar a "les consciències" càrregues per falses raons...
- Deixar espai a la llibertat de la consciència que es responsabilitza davant Déu...
( tot rigorisme inautèntic te conseqüencies funestes = fariseïsme, allunyament de Déu...)
- el dret a la procreació no es pot separar del dret a "l'amor-mutu" i el dret a la plena "comunió-corporal", practicat d'acord amb la raó perquè es tracta d'un dret humà...
- l'esterilització lliurement provocada és violació de la vida personal...
- la inviolabilitat del cos té aquí el seu límit...
- l'esterilització sols es pot "considerar"... en casos de "malaltia"...
- l'esterilització imposada per l'Estat significa una greu intervenció en el dret de l'home a la inviolabilitat de la vida...
- en cas de "guerra" l'Estat viola el dret a la vida dels qui envia a la guerra... sols ho justifica "la legítima defensa"...
Llibertat de la vida corporal
- Són greus atemptats contra el dret donat a la persona humana: - la violació, l'explotació, la tortura, privar "arbitrariament" de llibertat...
LA HISTÒRIA I EL BÉ
- Preferir el "millor" al "menys bo" ,... és el certificat del qui actúa responsablement...
- actuar responsablement... significa incorporar en la configuració de l'acció la realitat humana talment com ha estat acceptada per Déu en Crist...
- L'ideòleg es troba justificat per sa pròpia idea... el responsable viu de la gràcia de Déu en la seva acció...
- l'acte lliure es reconeix finalment "com a acte de Déu"...
- "on Déu mateix", actuant a través de l'acció lliure i responsable d'un home, es manifesta... pot parlar-se del "bo en la història"...
- Déu es serveix, tant del bé com del mal, per a assolir "la meta" que s'havia proposat...
- cap home es "pot justificar" a partir del seu propi bé...
- És bona l'acció històrica que fonamenta i manté "la concreta realitat-actual"...
- Déu es féu home en Jesucrist... aquí s'ens descobreix l'essència de la història...
Dues grans incomprensions : - primera > veure en Jesucrist el "fundador" d'una
nova ideologia ètica...
- segona > veure en Jesucrist sols "l'afirmador" diví de tot el que existeix...
"Ètica de Jesús" - reconciliació del món amb Déu per mediació del Crist
- no es pot fer política amb "el sermó de la Muntanya"...
- no oblidar que "el sermó de la Muntanya" és la paraula d'aquell
que no es troba estrany davant la realitat
- experimentà l'essència del "real"
- acció d'acord a Crist = acció d'acord a la "realitat"
- El contingut de la responsabilitat de Jesucrist és amor; la forma, és llibertat...
- Jesucrist = el realitzador concret de l'amor de Déu...
el transgressor de la "llei" a causa de "la llei"... a causa de la
llibertat de l'amor
l'amor accepta "el real" talment "com és" ...
com donat i estimat per Déu...
- En el seu amor a l'home real... es converteix "en aquell que càrrega" amb la culpa..., s'interna en la culpa a partir del seu amor desinteressat...
- Per mediació de Jesucrist < l'innocent és culpable < pertany a l'essència de l'acció responsable...
- exigència de Jesucrist com l'Encarnat en la història... està i actúa "en el seu lloc"...
no en tant que "ideal..."
- la responsabilitat de Jesús consisteix en el lliure amor a l'home real...
Dos grans "errors" ( emmig "el camí correcte" ) :
- Primer < comprensió en exclussivitat "del cristià"... pietisme
- Segon < comprensió en exclussivitat "del mundà"... secularisme
- El "Sermò de la Muntanya" no és amarga resignació a causa de "l'abisme"...
sinó alegria per la reconciliació de l'home amb Déu...
En Jesucrist: - Déu i l'home són "u"
- el cristià i el "mundà" són "u"...
- l'autèntica responsabilitat cristiana < abraça la totalitat de l'acció mundana...
- acció històrico-política = auto-afirmació, poder, rebel.lió, lluita, immersió en la culpa
- acció cristiana = auto-negació, renúncia, dolor, amor als enemics, perdó,
innocència...
Es diu que voler actuar històric-políticament a partir del "Sermó de la Muntanya" és una "utopia"... ( ruptura entre actuació "històrico-política" i "cristiana"... ) Aquest realisme és contrari a "la realitat"... força >< amor...
- L'amor no és un mètode... és "estar involucrat" .... és un "compromís"... és
participació real "dels uns en els altres"...
- la puresa de l'amor no "allunya del món"... l'amor es mostra en sa figura mundana...
- no existeix una limitació de l'amor de Déu al món...
- no existeix una limitació de l'amor humà que brolla de l'amor de Déu...
LA HISTÒRIA I EL BÉ ( II )
Nosaltres vivim...
- no ens interessa el que seria bo si no visquéssim...
- "el que és bo per a nosaltres"...
- la qüestió sobre el bé = qüestió sobre la vida = qüestió sobre la història...
- ni existeix l'individu aïllat... ni tenim un criteri absolut del bé en si i per a si...
- el bé en abstracte < una llei morta...
- manca l'autèntica decisió...
- la privatització de la vida > fanatisme,... ideologia...
- no hi ha encontre autèntic amb la vida...
Des de que Jesucrist digué "Jo som la vida"
- tota temptativa d'expressar la naturalesa de la vida és vana i fracassada...
- sols podem viure la vida,... no definir-la...
- la pregunta "què és la vida" es converteix en la pregunta: "qui és la vida..."
- Jesús no digué: "jo tinc vida, sinó "jo som la vida"...
- mai es pot separar la vida del "jo" de la persona de Jesús...
"Jo som la vida"...
- nostra vida està fora de nosaltres...
- exigència que ens ve des de fora...
- vida que no podem donar-nos... ve a nosaltres...
- Ell és el "sí" de: - la creació
- la reconciliació
- la redenció
- Ell és el "sí" a: - el creat
- l'esdevenir
- el creixement
- la florida
- la fructificació
- la salut
- la fortuna
- la capacitat
- el treball
- el valor
- l'èxit...
- Aquesta "nova vida" < és una en Jesucrist < està unida entre el "sí" i el "no" < la força vital i la "negació-d'un-mateix" < la felicitat i la renúncia...
Les "abstraccions" d'una ètica de la vitalitat... i una cridada ètica de Jesús a les esferes autònomes de la vida = res a veure amb "El Sermó de la Muntanya"...
- l'acció dels cristians no prové de la resignació...
- sinó de l'alegria per la reconciliació : - entre el món i Déu
- la pau de l'obra salvífica de Jesucrist...
La qüestió de "bé":
- no és una abstracció respecte de la vida
- no determinats ideals o valors...
- és la vida mateixa...
La vida és bona com és en realitat... < origen, naturalesa, objectius...
- la bondat no és una qualitat de la vida, sinó la vida mateixa...
- la unitat contradictòria del "sí" i del "no"... l'encontre amb l'home i amb Déu...
Jesucrist...
- trobam a Déu en la figura del més pobre dels nostres germans...
- Déu és "l'Encarnat"
- vivim en una unitat d'oposició dins el nostre encontre amb els homes i amb Déu
La vida com a resposta a la vida de Jesucrist és responsabilitat
- responsabilitat en sentit bíblic < una resposta a Jesucrist amb risc de la vida...
- resposta a Jesucrist i a missió que m'ha comanat...
- resposta a favor de Jesucrist davant els homes... i a favor dels homes davant
Jesucrist...
La vida responsable... determinada per doble element {
- vinculació de la vida de l'home i Déu...
- llibertat de la pròpia vida...
- sols la vida que s'ha desprès de si-mateixa... es troba en la llibertat de la vida...
- ser responsable du a actuar en lloc de... pare, mestre, cap d'organisme...
- tota temptativa de viure "sol"... és una negació de la realitat responsable...
- cap home pot eludir la responsabilitat de la representació... o substitució...
- Auto-responsabilitat és responsabilitat davant l'home... davant la humanitat...
- tota vida humana és, gràcies a Jesús, representativa...
- Jesús no volgué arribar a una perfecció personal... tota sa vida, acció i mort
foren vicàries...
- Representació,... responsabilitat < perfecta oblació de la pròpia vida als demés...
- sols el desprès... viu...
Dos abusos: - absolutació del propi jo > violència, tirania
- absolutació de l'altre > arbitrarietat
- la responsabilitat < una relació d'home a home...
- el responsable es refereix al pròxim concret en sa possibilitat concreta... la situació
donada...
- no es tracta d'un "bé absolut"... el responsable no imposa a la realitat una llei
estranya...
- el responsable dóna "el que cal" concret... no l'oportunisme > servilisme...
- no actitud negativa... no una "abstracció", sinó el bé concret i necessari...
- voler entendre "la realitat" sense aquell que "és real" és una abstracció que significa passar de llarg per la vida...
- Déu es féu home, acollí corporalment a l'home, i així reconcilià el món de l'home en Déu...
- acceptació i negació s'uneixen en l'acció concreta del que és real... ni l'acceptació ni l'oposició vénen d'una manera estranya a la realitat... ni d'una programàtica de l'oportunisme o de l'idealisme... sinó de la reconciliació del món amb Déu...
- l'acció conforme a Crist és una acció conforme a "la realitat"...
- Crist, l'únic no degenerat en ideologia... sinó senzillament "real"... en el qual la història assoleix sa plena realització... no serveix per a una ètica abstracta... val en la realitat de la "història"...
- no s'oposa un "principi temporal" a un "principi cristià"... més aviat porta a la destrucció del "món" : el secularisme...
En les "tragèdies-gregues" = "la vida" es sent culpable davant "els déus"...
En Luter: "l'aspecte-tràgic-de-la-vida" = reconciliació del món amb Déu en Jesucrist...
- el "món" segueix essent el món perquè és el món estimat, jutjat, reconciliat en Crist...
- no es tracta de la realització d'un principi il.limitat... tot dins els límits del coneixement humà en general,...
- el deure és realitzar el necessari en lloc donat, mirant "la realitat"...
- perquè Déu es feu home en Crist "diu sí" als homes...
- l'actuació responsable renuncia a saber sa pròpia justificació...
- el que actua ideològicament es veu justificat en la seva idea... els responsable posa la seva actuació en mans de Déu...
LA RESPONSABILITAT
- Déu i el proïsme són els límits i "l'origen" de l'actuació responsable...
- també la relació del responsable en l'esfera de les coses...
Primer: - l'objectiu, relació amb les coses, no corromp l'objectivitat...
Segon : - partint de l'origen... hi ha en cada cosa una llei essencial...
- la necessitat extraordinària apel.la a la llibertat del responsable... no hi ha cap "llei" a la qual pugui amparar-se el responsable en una situació extraordinària...
- en l'actuar històric el definitiu és la "llei-eterna" o la responsabilitat lliure davant Déu...
- l'home resulta "culpable" i sols pot viure de la gràcia i del perdó diví... El judici està en mans de Déu...
- a la conducta responsable pertany " la disposició d'assolir la culpa i la llibertat"
- a Jesús l'interessa l'amor a l'home real...
- Jesús no es presenta com l'únic perfecte... a costa dels homes...
- un amor que deixà l'home abandonat en sa pròpia culpa no tindria per objecte l'home real...
- A partir del seu amor desinteressat... Jesús entra en el pecat dels homes...
- en aquest Jesús innocent-pecador té el seu origen tota acció vicària responsable...
- tot el que actua responsablement ve a "ser pecador" perquè Jesús es carregà la culpa de tots els homes...
- La responsabilitat per el proïsme té "límit" en la inviolabiulitat de la veu de la consciència...
- mai es pot aconsellar que s'obri contra la consciència...
- l'actuació contra la consciència es troba en la direcció d'una conducta suicida... contra la pròpia vida...
- la veu de la consciència en l'home... és la temptativa del jo per a justificar-se en son saber del bé i del mal davant Déu...
- la gran transformació { la unitat de l'existència humana ja no és sa pròpia autonomia... sinó més enllà del propi "jo" i sa llei,... en Jesucrist.
- Crist < el punt d'unitat de ma existència... sols puc trobar la unitat amb mi-mateix en la donació del meu jo a Déu i als homes...
- per a la conducta responsable hi ha una espècie de "innocència-relativa" que es manifesta en l'acceptació responsable de la culpa aliena...
- la consciència alliberada en Crist i la responsabilitat volen unir-se però romanen enfrontades...
Primer.- un límit concret : - les responsabilitats que no puc suportar...
Segon.- la consciència alliberada en Jesucrist situa l'acció responsable per damunt la "llei"... la llei d'amor a Déu i al proïsme... la llei de la vida... la lliure decisió per Crist...
- sols l'home de consciència lliure pot carregar amb la responsabilitat...
Responsabilitat i llibertat són conceptes que es corresponen mutuament...
- el responsable actua amb la libertat del seu propi jo...
- vinculació a Déu i al proïsme... que allibera plenament...
- en l'entrega de l'acció lliure a Déu...
Es relacionen la responsabilitat lliure i l'obediència...
- la majoria de persones parlarien més aviat d'obligació i obediència que no pas de responsabilitat...
- sembla reservat a uns pocs... l'aire lliure de prendre decisions...
- es diu que l'home ha estat despullat de sa virilitat ètica... la llibertat (una falsa
evolució de la societat )
Però
- no hi ha cap vida humana que no pugui assolir la situació de rersponsabilitat...
- l'obediència i la responsabilitat s'impliquen mutuament...
- relació d'obediència i dependència...
Obediència sense llibertat { esclavitud
Llibertat sense obediència { arbitrarietat
Concepte de responsabilitat = vocació
- no concepte secularitzat = professió
- no justificació de les organitzacions temporals...
- no identificat en el concepte de N T (cridada)
- vocació = reponsabilitat = encontre amb Jesucrist = veu de Déu...
- la gràcia que cerca i troba la persona humana...
La veu de Déu va a l'encontre de tot home : pagà, jueu, grec, esclau, lliure, dona, home, casat, cèlibe...
Aquesta vida és la meva responsabilitat...
- la crida de Jesús transcendeix tots els compliment i obligacions...
- del claustre al món, del món al claustre...
La responsabilitat, davant la crida de Jesucrist... romp totes les barreres...
- sols partint del coneixement de l'encarnació de Jesucrist... la consciència pot ser lliure en l'acció concreta...
- mantenint la responsabilitat per al conjunt... sols així assolesc ma vocació...
- sols la responsabilitat en la vocació segueix la crida de Crist...
AMOR DE DÉU I DECADÈNCIA DEL MÓN
- Saber del bé i del mal... La primera missió de la ètica cristiana és superar aquest saber...
- Saber sobre el bé i el mal és divisió i separació respecte de Déu...
- L'home es despren del seu origen: - en lloc de saber-se a si mateix sortit de Déu
- s'entén com a bo o dolent (eritis sicut deus...) conéixedor del bé i del mal... s'oblida del seu origen i es converteix en propi creador i jutge...
- equiparat a Déu viu del seu propi origen... s'ha fet seu un misteri de Déu...
- saber del bé i del mal significa una subversió total del seu saber...
- es tracta del bé i del mal de la pròpia elecció contra l'eterna elecció de Déu...
...esqueixat definitivament de la vida, és a dir, de la vida-eterna...
- en lloc de mirar a Déu... l'home es mira a ell mateix....
- l'home té vergonya de la perduda unitat amb Déu i els altres homes... Sent pudor i penediment...
- pel pudor cerca amagar-se... però l'ocultament significa configurar la separació...
- per l'oració ( oculta...) recupera la perduda unitat...
... Sols es pot superar el pudor quan es restaura la unitat original... l'home torna a ser vestit per Déu i transformat en un altre home revelar-se el saber de Déu...
- davant la consciència: a) el permès
b) el prohibit
... així la consciència no té a veure res de l'home amb Déu i els altres... sinó amb ell-mateix...
- quan la consciència es transforma en "la veu" de Déu... transforma la relació de l'home amb ell-mateix = el bé de l'home > unió amb ell mateix
- la reflexió el porta a veure l'origen de sa vida en conéixer Déu... que li dóna la unitat amb ell-mateix...
- Conéixer significa conéixer en tot a si-mateix i a si-mateix en tot...
Nou Testament: -no es tracta de la separació del home respecte de Déu, sinó la unitat recuperada > la reconciliació és la raó a partir de la qual s'ha convertit en el lloc de l'experiència ètica...
- la vida i l'obrar de l'home no té res de problemàtic, aturmentat... és quelcom clar, alegre, transparent...
- Els fariseus no poden fer altra cosa que posar a Jesús davant situacions conflictives...
- Jesús no pot fer altra cosa que no acceptar aquestes situacions...
- la temptació dels fariseus prové d'una divisió en el conéixement del bé i del mal... La resposta de Jesús prové de la unió amb Déu...
- L'home que coneix el bé i el mal és essencialment jutge...
- Jesús exigeig la superació del saber a l'entorn del bé i del mal...
- el judici de Jesucrist consisteix precisament en que no vingué a jutjar sinor a salvar...
- el seu judici consistirà en ajudar, sostenir, dur al bon camí, exhortar i consolar... fraternalment...
- el fariseu coneix el bé que ha fet...
- Jesús prohibeix al que fa el bé, saber d'aquest bé...
- La psicologia mai podrà descobrir la senzillesa i llibertat mencionades per Jesús...
- la senzillesa psíquica no té res a veure amb la senzillesa d'una vida reconciliada amb Déu...
- La voluntat de Déu es manifesta sempre de nou a qui l'examina en cada cas...
- significa viure la vida de Jesucrist,... viu ja en la unió de la voluntat de Déu
- Déu donarà a conéixer certament sa voluntat al qui la cerca humilment...
- Sols en l'acció té lloc la submissió a la voluntat de Déu...
- El que jutja interpreta la llei com a criteri que maneja conta els altres...
- hi ha una sola possibilitat de fer vàlida la llei, senzillament, acomplir-la...
- Una sola cosa és necessària... - no oir o fer - sinó ambdós en un, és a dir ésser i pemanéixer en la unió amb Jesucrist...
Una caritat que sols abarca l'àmbit de les relacions humanes personals, però que capitula davant l'objectiu, mai serà la caritat del Nou Testament...
- Déu és caritat... accentuant la paraula Déu...
- Sols qui coneix Déu sap el que és caritat...
- la caritat és també revelació de Déu...
No el que ell fa i pateix... sinó el que ell fa i pateix...
- En que consisteix la caritat ?
- en la reconciliació de l'home amb Déu en Jesucrist...
- matar una vida innocent és homicidi, assassinat...
- no és arbitrària: - matar l'enemic en la guerra...
- mort de persones civils, no intencionada, en la guerra...
(... bombardejos...??? )
- és arbitrària - la mort d'un innocent per passió...
- ¿ es pot aniquilar de manera no-dolorosa una vida innocent que ja no té valor per a viure...?
- un idiota...?
- un depressiu greu... ?
- un malalt incurable... ?
La decisió mai es pot obtenir d'una "summa-de-raons" ( si una "raó" és concloent... una sola basta...)
L'eutanàsia...???
- la vida pot tenir totes les "raons" al seu favor...
- per la mort d'un altre només hi ha una raó vàlida... (la defensa de la "vida" )
No és el mateix matar que deixar "morir"...
Ningú està obligat a usar "mitjans-extraordinaris" per a viure...
El metge està obligat "sentir" la voluntat... i la "vida" del malalt...
- La vida creada i conservada... té un dret inherent que és idependent de la seva utilitat social...
- No hi ha una sola vida que no sigui digna de viure's..
- La distinció entre "vides dignes" de viure i "indignes" de viure... destrueix, més prest o més tard, la mateixa vida....
Assumir certes càrregues a favor dels malalts ha de ser quelcom al qual ha d'estar disposats els que frueixen de bona salut... La salut no és el "valor" suprem...
El suicidi
- L'home té la vida amb "la llibertat" d'acceptar-la o aniquilar-la...
- l'home es distingeix de la "seva vida corporal"...
- La vida corporal < un do que ha de conservar...
- Sols perquè l'home és lliure per a la mort...pot entregar la vida per un "bé major"... Sense llibertat per al sacrifici de la vida... no hi ha vida humana...
Exposar i entregar la vida "com a sacrifici" s'enfronta al "dret a la vida"...
- amb la llibertat per a la mort... l'home pot convertir-se en "senyor del seu destí"...
- A un home que ha perdut, en la lluita amb el destí, l'honor, el treball, la "persona estimada",... és difícil convèncer'l de que no faci ús d'aquesta possibilitat...
- el "suicidi" és un acte especificament humà...
- està part damunt "tot judici" moralista que qualifiqui de: - covardia
- debilitat
- el suicidi és la última i més extrema auto-justificació de l'home com home...
- ... és l'expiació d'una vida fracassada "feta per-sí-mateix"...
- si en una vida corporal no pot practicar el dret a una "vida-humana"... "el" pot practicar per l'aniquilament del cos...
- el suicidi és la temptativa de l'home per donar un sentit humà-últim a una vida que ha resultat sense sentit...
- el propi "anorreament" és encara afirmació de la vida...
- Només es pot parlar d'abjecció del suicidi davant el fòrum de Déu...
- el suicida és culpable sols davant Déu...
- aquest és el pecat > no creure en la "justificació" divina...
- Déu s'ha reservat per a Ell el dret sobre el "fi" de la vida...
- "hi ha un Déu per damunt l'home"... el suicida nega aquest "fet"
Tampoc "la comunitat humana" pot ser el fonament del dret últim sobre la vida...
- tampoc és suficient, dins l'Església, aquesta fonamentació: " el suicidi impossibilita el penediment"...
Déu, el Creador i Senyor de la vida, garantitza ell mateix aquest dret... l'home, no cal que posi la "mà damunt ell mateix" per a justificar la seva vida...
- a qui no pot "viure" no l'ajuda l'orde "que ha de viure"... sinó tan sols un "nou esperit"...
- Déu ha donat a l'home la llibertat d'exposar sal vida per quelcom gran...
- l'home ha de posar la vida en mans de Déu...
El "suicidi" és un acte de soletat,... els últims motius decissius queden quasi sempre ocults...
- manca "base" per a jutjar cada un dels "actes individuals"...
- quan :
- la pròpia mort com a sacrifici conscient de la pròpia vida en favor d'altres homes...
- el presoner que tem trair el seu país...
- el malalt incurable que tem l'enfonsament moral de la família...
- la castetat amenaçada per la força...
- deixar el darrer lloc del "bot de salvació" a un altre, en l'enfonsament d'un vaixell...
És impossible emetre un judici moral sobre "un suicidi"...
- "el dret del suicidi" solament s'esvaix davant el Déu viu...
Procreació i vida en germen
El dret a la conservació de la vida corporal inclou el dret a la procreació...
- és, com a voluntat conscient, una decisió personal i dret d'elecció personal de consort, i l'acord mutu...
- en el matrimoni s'uneix "el més individual" amb "el més universal" = unió de dues persones en quant persones...
- la negació d'aquest dret... fracassarà davant l'empenta de la vida natural...
- el matrimoni humà és la més antiga de totes les institucions...
- la declaració de "concubinat" a tots els matrimonis no contrets confessionalment talment com professa la doctrina romano-catòlica, priva al matrimoni del seu caràcter natural essencial i dels seus drets...
- els matrimonis no són contrets en virtut de l'Església ni de l'Estat... i no reben el seu dret mitjançant aquestes "institucions"...
El matrimoni va lligat al reconeixement del dret de la "vida-en-germen"...
- un dret que no està a disposició dels casats...
- sense el reconeixement fonamental d'aquest dret, el matrimoni deixa de ser matrimoni i es converteix en "una-relació"...
- matar el fruit en el "si matern" és lessionar el dret a la vida...
(...emmig d'un abandó i indigència humana... la culpa recau sobre la societat més que sobre l'individu...)
- un matrimoni que exclou fonamentalment la voluntat de tenir fills... > és un atemptat contra "la vida"
- hi ha que distingir entre: - regulació concreta i responsable
i
- actitud negativa en front de la descendència...
- poden donar-se raons importants que,... recolzen una limitació del nombre de fills..
El "control" de naixements...
- no es pot jutjar com a defecció i manca de confiança en Déu...
- el retrocés de la mortalitat infantil... fa necessari menor nombre de naixements per a garantir la conservació de l'espècie...
- la regulació de naixements és com "una pausa de respir" per part de la naturalesa humana...
- aquest dret és impugnat fonamentalment per la teologia moral-catòlica... que només reconeix un "medi" per a assolir el seu propòsit: la continència...
( l'antinaturalitat del que impedeix la "concepció" causa l'antinaturalitat d'un matrimoni sense comunió-sexual...)
- No violentar ni imposar a "les consciències" càrregues per falses raons...
- Deixar espai a la llibertat de la consciència que es responsabilitza davant Déu...
( tot rigorisme inautèntic te conseqüencies funestes = fariseïsme, allunyament de Déu...)
- el dret a la procreació no es pot separar del dret a "l'amor-mutu" i el dret a la plena "comunió-corporal", practicat d'acord amb la raó perquè es tracta d'un dret humà...
- l'esterilització lliurement provocada és violació de la vida personal...
- la inviolabilitat del cos té aquí el seu límit...
- l'esterilització sols es pot "considerar"... en casos de "malaltia"...
- l'esterilització imposada per l'Estat significa una greu intervenció en el dret de l'home a la inviolabilitat de la vida...
- en cas de "guerra" l'Estat viola el dret a la vida dels qui envia a la guerra... sols ho justifica "la legítima defensa"...
Llibertat de la vida corporal
- Són greus atemptats contra el dret donat a la persona humana: - la violació, l'explotació, la tortura, privar "arbitrariament" de llibertat...
LA HISTÒRIA I EL BÉ
- Preferir el "millor" al "menys bo" ,... és el certificat del qui actúa responsablement...
- actuar responsablement... significa incorporar en la configuració de l'acció la realitat humana talment com ha estat acceptada per Déu en Crist...
- L'ideòleg es troba justificat per sa pròpia idea... el responsable viu de la gràcia de Déu en la seva acció...
- l'acte lliure es reconeix finalment "com a acte de Déu"...
- "on Déu mateix", actuant a través de l'acció lliure i responsable d'un home, es manifesta... pot parlar-se del "bo en la història"...
- Déu es serveix, tant del bé com del mal, per a assolir "la meta" que s'havia proposat...
- cap home es "pot justificar" a partir del seu propi bé...
- És bona l'acció històrica que fonamenta i manté "la concreta realitat-actual"...
- Déu es féu home en Jesucrist... aquí s'ens descobreix l'essència de la història...
Dues grans incomprensions : - primera > veure en Jesucrist el "fundador" d'una
nova ideologia ètica...
- segona > veure en Jesucrist sols "l'afirmador" diví de tot el que existeix...
"Ètica de Jesús" - reconciliació del món amb Déu per mediació del Crist
- no es pot fer política amb "el sermó de la Muntanya"...
- no oblidar que "el sermó de la Muntanya" és la paraula d'aquell
que no es troba estrany davant la realitat
- experimentà l'essència del "real"
- acció d'acord a Crist = acció d'acord a la "realitat"
- El contingut de la responsabilitat de Jesucrist és amor; la forma, és llibertat...
- Jesucrist = el realitzador concret de l'amor de Déu...
el transgressor de la "llei" a causa de "la llei"... a causa de la
llibertat de l'amor
l'amor accepta "el real" talment "com és" ...
com donat i estimat per Déu...
- En el seu amor a l'home real... es converteix "en aquell que càrrega" amb la culpa..., s'interna en la culpa a partir del seu amor desinteressat...
- Per mediació de Jesucrist < l'innocent és culpable < pertany a l'essència de l'acció responsable...
- exigència de Jesucrist com l'Encarnat en la història... està i actúa "en el seu lloc"...
no en tant que "ideal..."
- la responsabilitat de Jesús consisteix en el lliure amor a l'home real...
Dos grans "errors" ( emmig "el camí correcte" ) :
- Primer < comprensió en exclussivitat "del cristià"... pietisme
- Segon < comprensió en exclussivitat "del mundà"... secularisme
- El "Sermò de la Muntanya" no és amarga resignació a causa de "l'abisme"...
sinó alegria per la reconciliació de l'home amb Déu...
En Jesucrist: - Déu i l'home són "u"
- el cristià i el "mundà" són "u"...
- l'autèntica responsabilitat cristiana < abraça la totalitat de l'acció mundana...
- acció històrico-política = auto-afirmació, poder, rebel.lió, lluita, immersió en la culpa
- acció cristiana = auto-negació, renúncia, dolor, amor als enemics, perdó,
innocència...
Es diu que voler actuar històric-políticament a partir del "Sermó de la Muntanya" és una "utopia"... ( ruptura entre actuació "històrico-política" i "cristiana"... ) Aquest realisme és contrari a "la realitat"... força >< amor...
- L'amor no és un mètode... és "estar involucrat" .... és un "compromís"... és
participació real "dels uns en els altres"...
- la puresa de l'amor no "allunya del món"... l'amor es mostra en sa figura mundana...
- no existeix una limitació de l'amor de Déu al món...
- no existeix una limitació de l'amor humà que brolla de l'amor de Déu...
LA HISTÒRIA I EL BÉ ( II )
Nosaltres vivim...
- no ens interessa el que seria bo si no visquéssim...
- "el que és bo per a nosaltres"...
- la qüestió sobre el bé = qüestió sobre la vida = qüestió sobre la història...
- ni existeix l'individu aïllat... ni tenim un criteri absolut del bé en si i per a si...
- el bé en abstracte < una llei morta...
- manca l'autèntica decisió...
- la privatització de la vida > fanatisme,... ideologia...
- no hi ha encontre autèntic amb la vida...
Des de que Jesucrist digué "Jo som la vida"
- tota temptativa d'expressar la naturalesa de la vida és vana i fracassada...
- sols podem viure la vida,... no definir-la...
- la pregunta "què és la vida" es converteix en la pregunta: "qui és la vida..."
- Jesús no digué: "jo tinc vida, sinó "jo som la vida"...
- mai es pot separar la vida del "jo" de la persona de Jesús...
"Jo som la vida"...
- nostra vida està fora de nosaltres...
- exigència que ens ve des de fora...
- vida que no podem donar-nos... ve a nosaltres...
- Ell és el "sí" de: - la creació
- la reconciliació
- la redenció
- Ell és el "sí" a: - el creat
- l'esdevenir
- el creixement
- la florida
- la fructificació
- la salut
- la fortuna
- la capacitat
- el treball
- el valor
- l'èxit...
- Aquesta "nova vida" < és una en Jesucrist < està unida entre el "sí" i el "no" < la força vital i la "negació-d'un-mateix" < la felicitat i la renúncia...
Les "abstraccions" d'una ètica de la vitalitat... i una cridada ètica de Jesús a les esferes autònomes de la vida = res a veure amb "El Sermó de la Muntanya"...
- l'acció dels cristians no prové de la resignació...
- sinó de l'alegria per la reconciliació : - entre el món i Déu
- la pau de l'obra salvífica de Jesucrist...
La qüestió de "bé":
- no és una abstracció respecte de la vida
- no determinats ideals o valors...
- és la vida mateixa...
La vida és bona com és en realitat... < origen, naturalesa, objectius...
- la bondat no és una qualitat de la vida, sinó la vida mateixa...
- la unitat contradictòria del "sí" i del "no"... l'encontre amb l'home i amb Déu...
Jesucrist...
- trobam a Déu en la figura del més pobre dels nostres germans...
- Déu és "l'Encarnat"
- vivim en una unitat d'oposició dins el nostre encontre amb els homes i amb Déu
La vida com a resposta a la vida de Jesucrist és responsabilitat
- responsabilitat en sentit bíblic < una resposta a Jesucrist amb risc de la vida...
- resposta a Jesucrist i a missió que m'ha comanat...
- resposta a favor de Jesucrist davant els homes... i a favor dels homes davant
Jesucrist...
La vida responsable... determinada per doble element {
- vinculació de la vida de l'home i Déu...
- llibertat de la pròpia vida...
- sols la vida que s'ha desprès de si-mateixa... es troba en la llibertat de la vida...
- ser responsable du a actuar en lloc de... pare, mestre, cap d'organisme...
- tota temptativa de viure "sol"... és una negació de la realitat responsable...
- cap home pot eludir la responsabilitat de la representació... o substitució...
- Auto-responsabilitat és responsabilitat davant l'home... davant la humanitat...
- tota vida humana és, gràcies a Jesús, representativa...
- Jesús no volgué arribar a una perfecció personal... tota sa vida, acció i mort
foren vicàries...
- Representació,... responsabilitat < perfecta oblació de la pròpia vida als demés...
- sols el desprès... viu...
Dos abusos: - absolutació del propi jo > violència, tirania
- absolutació de l'altre > arbitrarietat
- la responsabilitat < una relació d'home a home...
- el responsable es refereix al pròxim concret en sa possibilitat concreta... la situació
donada...
- no es tracta d'un "bé absolut"... el responsable no imposa a la realitat una llei
estranya...
- el responsable dóna "el que cal" concret... no l'oportunisme > servilisme...
- no actitud negativa... no una "abstracció", sinó el bé concret i necessari...
- voler entendre "la realitat" sense aquell que "és real" és una abstracció que significa passar de llarg per la vida...
- Déu es féu home, acollí corporalment a l'home, i així reconcilià el món de l'home en Déu...
- acceptació i negació s'uneixen en l'acció concreta del que és real... ni l'acceptació ni l'oposició vénen d'una manera estranya a la realitat... ni d'una programàtica de l'oportunisme o de l'idealisme... sinó de la reconciliació del món amb Déu...
- l'acció conforme a Crist és una acció conforme a "la realitat"...
- Crist, l'únic no degenerat en ideologia... sinó senzillament "real"... en el qual la història assoleix sa plena realització... no serveix per a una ètica abstracta... val en la realitat de la "història"...
- no s'oposa un "principi temporal" a un "principi cristià"... més aviat porta a la destrucció del "món" : el secularisme...
En les "tragèdies-gregues" = "la vida" es sent culpable davant "els déus"...
En Luter: "l'aspecte-tràgic-de-la-vida" = reconciliació del món amb Déu en Jesucrist...
- el "món" segueix essent el món perquè és el món estimat, jutjat, reconciliat en Crist...
- no es tracta de la realització d'un principi il.limitat... tot dins els límits del coneixement humà en general,...
- el deure és realitzar el necessari en lloc donat, mirant "la realitat"...
- perquè Déu es feu home en Crist "diu sí" als homes...
- l'actuació responsable renuncia a saber sa pròpia justificació...
- el que actua ideològicament es veu justificat en la seva idea... els responsable posa la seva actuació en mans de Déu...
LA RESPONSABILITAT
- Déu i el proïsme són els límits i "l'origen" de l'actuació responsable...
- també la relació del responsable en l'esfera de les coses...
Primer: - l'objectiu, relació amb les coses, no corromp l'objectivitat...
Segon : - partint de l'origen... hi ha en cada cosa una llei essencial...
- la necessitat extraordinària apel.la a la llibertat del responsable... no hi ha cap "llei" a la qual pugui amparar-se el responsable en una situació extraordinària...
- en l'actuar històric el definitiu és la "llei-eterna" o la responsabilitat lliure davant Déu...
- l'home resulta "culpable" i sols pot viure de la gràcia i del perdó diví... El judici està en mans de Déu...
- a la conducta responsable pertany " la disposició d'assolir la culpa i la llibertat"
- a Jesús l'interessa l'amor a l'home real...
- Jesús no es presenta com l'únic perfecte... a costa dels homes...
- un amor que deixà l'home abandonat en sa pròpia culpa no tindria per objecte l'home real...
- A partir del seu amor desinteressat... Jesús entra en el pecat dels homes...
- en aquest Jesús innocent-pecador té el seu origen tota acció vicària responsable...
- tot el que actua responsablement ve a "ser pecador" perquè Jesús es carregà la culpa de tots els homes...
- La responsabilitat per el proïsme té "límit" en la inviolabiulitat de la veu de la consciència...
- mai es pot aconsellar que s'obri contra la consciència...
- l'actuació contra la consciència es troba en la direcció d'una conducta suicida... contra la pròpia vida...
- la veu de la consciència en l'home... és la temptativa del jo per a justificar-se en son saber del bé i del mal davant Déu...
- la gran transformació { la unitat de l'existència humana ja no és sa pròpia autonomia... sinó més enllà del propi "jo" i sa llei,... en Jesucrist.
- Crist < el punt d'unitat de ma existència... sols puc trobar la unitat amb mi-mateix en la donació del meu jo a Déu i als homes...
- per a la conducta responsable hi ha una espècie de "innocència-relativa" que es manifesta en l'acceptació responsable de la culpa aliena...
- la consciència alliberada en Crist i la responsabilitat volen unir-se però romanen enfrontades...
Primer.- un límit concret : - les responsabilitats que no puc suportar...
Segon.- la consciència alliberada en Jesucrist situa l'acció responsable per damunt la "llei"... la llei d'amor a Déu i al proïsme... la llei de la vida... la lliure decisió per Crist...
- sols l'home de consciència lliure pot carregar amb la responsabilitat...
Responsabilitat i llibertat són conceptes que es corresponen mutuament...
- el responsable actua amb la libertat del seu propi jo...
- vinculació a Déu i al proïsme... que allibera plenament...
- en l'entrega de l'acció lliure a Déu...
Es relacionen la responsabilitat lliure i l'obediència...
- la majoria de persones parlarien més aviat d'obligació i obediència que no pas de responsabilitat...
- sembla reservat a uns pocs... l'aire lliure de prendre decisions...
- es diu que l'home ha estat despullat de sa virilitat ètica... la llibertat (una falsa
evolució de la societat )
Però
- no hi ha cap vida humana que no pugui assolir la situació de rersponsabilitat...
- l'obediència i la responsabilitat s'impliquen mutuament...
- relació d'obediència i dependència...
Obediència sense llibertat { esclavitud
Llibertat sense obediència { arbitrarietat
Concepte de responsabilitat = vocació
- no concepte secularitzat = professió
- no justificació de les organitzacions temporals...
- no identificat en el concepte de N T (cridada)
- vocació = reponsabilitat = encontre amb Jesucrist = veu de Déu...
- la gràcia que cerca i troba la persona humana...
La veu de Déu va a l'encontre de tot home : pagà, jueu, grec, esclau, lliure, dona, home, casat, cèlibe...
Aquesta vida és la meva responsabilitat...
- la crida de Jesús transcendeix tots els compliment i obligacions...
- del claustre al món, del món al claustre...
La responsabilitat, davant la crida de Jesucrist... romp totes les barreres...
- sols partint del coneixement de l'encarnació de Jesucrist... la consciència pot ser lliure en l'acció concreta...
- mantenint la responsabilitat per al conjunt... sols així assolesc ma vocació...
- sols la responsabilitat en la vocació segueix la crida de Crist...
AMOR DE DÉU I DECADÈNCIA DEL MÓN
- Saber del bé i del mal... La primera missió de la ètica cristiana és superar aquest saber...
- Saber sobre el bé i el mal és divisió i separació respecte de Déu...
- L'home es despren del seu origen: - en lloc de saber-se a si mateix sortit de Déu
- s'entén com a bo o dolent (eritis sicut deus...) conéixedor del bé i del mal... s'oblida del seu origen i es converteix en propi creador i jutge...
- equiparat a Déu viu del seu propi origen... s'ha fet seu un misteri de Déu...
- saber del bé i del mal significa una subversió total del seu saber...
- es tracta del bé i del mal de la pròpia elecció contra l'eterna elecció de Déu...
...esqueixat definitivament de la vida, és a dir, de la vida-eterna...
- en lloc de mirar a Déu... l'home es mira a ell mateix....
- l'home té vergonya de la perduda unitat amb Déu i els altres homes... Sent pudor i penediment...
- pel pudor cerca amagar-se... però l'ocultament significa configurar la separació...
- per l'oració ( oculta...) recupera la perduda unitat...
... Sols es pot superar el pudor quan es restaura la unitat original... l'home torna a ser vestit per Déu i transformat en un altre home revelar-se el saber de Déu...
- davant la consciència: a) el permès
b) el prohibit
... així la consciència no té a veure res de l'home amb Déu i els altres... sinó amb ell-mateix...
- quan la consciència es transforma en "la veu" de Déu... transforma la relació de l'home amb ell-mateix = el bé de l'home > unió amb ell mateix
- la reflexió el porta a veure l'origen de sa vida en conéixer Déu... que li dóna la unitat amb ell-mateix...
- Conéixer significa conéixer en tot a si-mateix i a si-mateix en tot...
Nou Testament: -no es tracta de la separació del home respecte de Déu, sinó la unitat recuperada > la reconciliació és la raó a partir de la qual s'ha convertit en el lloc de l'experiència ètica...
- la vida i l'obrar de l'home no té res de problemàtic, aturmentat... és quelcom clar, alegre, transparent...
- Els fariseus no poden fer altra cosa que posar a Jesús davant situacions conflictives...
- Jesús no pot fer altra cosa que no acceptar aquestes situacions...
- la temptació dels fariseus prové d'una divisió en el conéixement del bé i del mal... La resposta de Jesús prové de la unió amb Déu...
- L'home que coneix el bé i el mal és essencialment jutge...
- Jesús exigeig la superació del saber a l'entorn del bé i del mal...
- el judici de Jesucrist consisteix precisament en que no vingué a jutjar sinor a salvar...
- el seu judici consistirà en ajudar, sostenir, dur al bon camí, exhortar i consolar... fraternalment...
- el fariseu coneix el bé que ha fet...
- Jesús prohibeix al que fa el bé, saber d'aquest bé...
- La psicologia mai podrà descobrir la senzillesa i llibertat mencionades per Jesús...
- la senzillesa psíquica no té res a veure amb la senzillesa d'una vida reconciliada amb Déu...
- La voluntat de Déu es manifesta sempre de nou a qui l'examina en cada cas...
- significa viure la vida de Jesucrist,... viu ja en la unió de la voluntat de Déu
- Déu donarà a conéixer certament sa voluntat al qui la cerca humilment...
- Sols en l'acció té lloc la submissió a la voluntat de Déu...
- El que jutja interpreta la llei com a criteri que maneja conta els altres...
- hi ha una sola possibilitat de fer vàlida la llei, senzillament, acomplir-la...
- Una sola cosa és necessària... - no oir o fer - sinó ambdós en un, és a dir ésser i pemanéixer en la unió amb Jesucrist...
Una caritat que sols abarca l'àmbit de les relacions humanes personals, però que capitula davant l'objectiu, mai serà la caritat del Nou Testament...
- Déu és caritat... accentuant la paraula Déu...
- Sols qui coneix Déu sap el que és caritat...
- la caritat és també revelació de Déu...
No el que ell fa i pateix... sinó el que ell fa i pateix...
- En que consisteix la caritat ?
- en la reconciliació de l'home amb Déu en Jesucrist...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada