BALLARÍN VIU....

Breu carta a Mossèn Ballarín

Mossèn Ballarín 

Per Joaquim Triadú i Vila-Abadal, advocat

Benvolgut Mossèn,

T’escric amb l’esperança que enmig del trasbals que suposa pujar de la terra al cel tinguis un moment per mirar endarrere i vegis les ovelles que has deixat mirant amunt per veure si albiren algun rastre del fum del teu cigar que ben segur vas xuclant mentre t’acostes a les portes del cel.

Milers i milers d’ovelles que han seguit les teves anades i vingudes per Catalunya, i han resseguit una i altre vegada els teus articles i han gaudit dels els teus llibres , i millor encara han regat la seva fe amb les teves homilies no abandonaran mai els teus consells i les teves benaurances.

Moltes d’aquestes ovelles, potser, són pecadores als ulls de Déu o dels homes però tu les amanyagues igual que a les altres perquè creus en el perdó si elles tenen voluntat sincera de redreçar la seva vida, i a més coneixes bé el tarannà dels homes que tot i dur la creu del pecat original en el fons volen tenir l’ànima neta, i tu els ajudes a retrobar-la.

Alguns pocs des d’un catolicisme encarcarat ens han volgut fer creure que eres un prevere heterodox potser perquè la teva ortodòxia tant propera a l’evangeli els posava en evidència davant de Déu i dels homes.

Sempre em vénen al cap les teves pregàries de les benaurances on sempre ens deies “ Per molt que ho escoltem i escoltem,per molt que ens sermonegin i ens sermonegin,mai no les acabarem d’entendre. Les benaurances són el món a l’inrevés”.

I vas ser tu que ens vas fer veure que apropant-nos a les benaurances podíem anar ben acomboiats per la vida. Tu que has estat net de cor segur que ja veus el regne del cel. Guarda’ns hi un lloc si en som dignes quan seguim els teus passos.

I precisament celebrant la cerimònia del nostre casament ens vas dir “Casar-se és arriscar-se a les benaurances. És acceptar potser sense saber-ho,la pobresa,la manyagueria,el cohort,la fam i la set d’alguna mena de gràcia,la compassió,la puresa de cor,la pau i alguna mica d’algun regne dels cels quan vagin mal dades.....Les benaurances son variacions d’un mateix tema: la pobresa. I no em refereixo a l’econòmica sinó a la de l` ànima”.

tu vas ser no sols un pastor preocupat per l’ànima de les persones sinó també un pastor preocupat per l’ànima del País, i que l’estimaves fins a fer-te mal quan veies les inútils disputes entre gent que deia defensar els mateixos principis o les mateixes idees. Recordo fa molts anys en alguna trobada del GEN a Queralt que vas exclamar “a Catalunya hem perdut l’ànima perquè un poble sense llibertat és un poble sense ànima”.

Catalunya va ser per tu la teva raó de ser, com ho ha estat per tants altres patriotes. El servei a Catalunya era la teva particular novena benaurança. Homes i dones que tota la seva vida, més enllà de la vostra professió o vocació (com és el teu cas) l’heu servit amb devoció, quasi sempre a canvi de res, i amb l’esperança que Catalunya retrobes la seva ànima que no és altre cosa que retrobar la seva llibertat. La llibertat de parlar de tu a tu,en pau i germanor, amb tots els altres pobles de la terra.

Mossèn en som molts, i en serem molts més els que no amb enyor sinó amb la convicció que pervius entre nosaltres  agafem el relleu de retornar l’ànima de la llibertat al teu estimat país. El nostre, el de tots. Amén.
21.03.16

Ballarín en el seu funeral: "No tingueu por de Déu. A reveure"

Josep Maria Ballarín, que va morir la matinada de divendres, ha estat acomiadat aquest dissabte a amb un concorregut funeral a l'església de Santa Eulàlia de Berga i, després, ha estat enterrat a Gòsol. La missa exequial a Berga ha estat presidida pel bisbe de Solsona, Xavier Novell, acompanyat de l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, i el bisbe emèrit de Solsona, Jaume Traserra. L'Església no ha pogut acollir tota la gent que s'hi ha apropat per acomiadar a mossèn Ballarin. 

La missa havia estat preparada pel propi difunt i ha estat una cerimònia profundament religiosa fins el més mínim detall. L'ús exclusiu del cant gregorià en la música de les exèquies, interpretat per una excel·lent capella coral, o el desig que el rector de Gósol, Ramon Anglerill, intervingués també a l'homilia "sense límit de temps" eren dues de les condicions més visibles d'aquesta voluntat. Anglerill, visiblement emocionat, ha recordat també l'ajuda de que rebre Ballarín els darrers anys de la bergedana Emília Serra. 

A més, el recordatori resumia molt bé la combinació de senzillesa i profunditat que ha mantingut tota la cerimònia al llarg de dues hores amb un text del mateix Ballarín: "No tingueu por de Déu. A reveure". Al final de la celebració també ha intervingut per exprés desig de Ballarín el capellà cerverí Eduard Ribera, membre del Fòrum Ondara que el bisbe Novell havia destituït d'arxipreste fa tres anys, i Ramon Barniol, l'actual capellà custodi del Santuari de Queralt que Ballarín va regentar durant 35 anys.

Moltíssimes persones passaven amb respecte pel costat del taüt del conegut capellà i escriptor, cobert amb la bandera de Catalunya, just el dia que hauria celebrat el seu sant. El bisbe Xavier Novell ha centrat l'homilia en la relació entre la vida del difunt i les benaurances, "potser el que més ha predicat mossèn Ballarín al llarg de la seva vida de capellà", ha dit. Com exemple ha citat el seu llibre Francesco com una obra fonamental. Novell a reconegut que amb la mort de Ballarín "s'acaba una generació de capellans extraordinaris".

Al final de la celebració, mossèn Ramon Barniol, amb qui Ballarín s'inspirà per construir el personatge de la novel·la Mossèn Tronxo, visiblement emocionat, deia que l'estil de Josep Maria Ballarín era "aquest que li feia dir que era més de taverna que d'esglésies". Amagava un profund servei a Déu i "sabia parlar de Déu als homes perquè aquests l'entenguessin". Barniol ha recordat un Ballarín que era "feliç" amb molt poques coses: "Déu, la família, els amics, els llibres, Catalunya i el Barça".

L'acte ha tingut una nodrida representació institucional, molts amics personals de Ballarín, encapçalades pel president Carles Puigdemont, acompanyat de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós -amb altres regidors de la CUP-, del vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Toni Comín i dels diputats a les Corts Francesc Homs (DL) i Joan Capdevila (ERC), els dos darrers deixebles de Ballarín formats al GEN. L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i l'expresident del Barça, Joan Laporta, són dos dels amics personals de Ballarín que també hi han assistit.

Acomiadat a Gósol amb Els Segadors

Després de la missa exequial, les seves restes s'han traslladat a Gósol. La parròquia de Santa Maria de Gósol ha acollit la darrera pregària per l'ànima de mossèn Josep M. Ballarín, en un clima més entranyable. A la celebració hi ha assistit la família, tots els veïns del poble de Gósol i amics com els presidents Pasqual Maragall i Jordi Pujol. L'acte ha estat presidit per l'arquebisbe d'Urgell, Mons. Joan-Enric Vives.

En arribar la comitiva fúnebre a Gósol, ja l'esperaven els veïns a l'església de Santa Maria. Allà, l'arquebisbe Vives i mossèn Anglerill han rebut les despulles de mossèn Ballarín a prop de l'altar i s'ha fet una pregària, que ha estat solemnitzada pel Cor Parroquial. Anglerill ha glossat breument la persona tan pròxima a ell i el nebot de mossèn Ballarín, Josep Monset, ha llegit dos fragments del seu llibre El sac dels records, en els que parla de la seva mare i del seu recorregut vital fins arribar a Gósol.

Després, els assistents, seguint la tradició al poble, han acompanyat el fèretre caminant fins arribar al cementiri, on el cor ha cantat dos cançons escrites per mossèn Ballarín mentre el cos era colgat. S'ha fet la pregària del Parenostre i l'Ave Maria i s'ha encomanat l'ànima del difunt. En acabar, se l'ha acomiadat amb Els Segadors, l'himne nacional de Catalunya.

20.03.16

Mossèn Ballarín

Jordi Pujol 

Fa temps que no dic ni escric res en els mitjans de comunicació. N'estic molt al marge. I crec que així ha de ser. Però avui faré una excepció. Amb motiu de la mort de mossèn Ballarín. Del meu amic mossèn Ballarín. Que vàrem enterrar fa pocs dies a Gósol.

Perquè el va commoure i entristir molt tot el problema que a hores d'ara tinc. Des de la carta que vaig fer pública el dia 25 de juliol del 2014. Repeteixo: el va commoure i el va entristir. I me'n va parlar amb llenguatge i actitud d'home just. D'home capaç de comprendre i estimar, però també exigent i just. I va fer una altra cosa: sense deixar de ser just i exigent va parlar afectuosament de mi. Sense condescendència. En allò i en la forma que entenia que es podia i que s'havia de fer. El cas és que ho va fer. I li ho agraeixo.

I li agraeixo més coses. Li agraeixo la seva estimació per Catalunya, la seva visió generosa i esperançada de la vida i la seva fe cristiana no gens encarcarada. I que tot això durant tota la vida ho ha anat no només predicant sinó transmetent. Transmetent a molta gent jove, i després ja no tan jove però activa i compromesa fins al final. Tant és així que durant dècades hi ha hagut a Catalunya fets i canvis i iniciatives i grups de gent d'ordre divers –espiritual, polític, social, nacional– en els quals la influència de mossèn Ballarín ha tingut un paper important. Els qui ho hem viscut des de la proximitat i també amb una certa perspectiva general, però també des de la vivència i la consciència del risc ètic i social que comporta un compromís de vida, sabem que en el fons de moltes iniciatives espirituals, socials i de país mossèn Ballarín hi ha tingut un paper important. N'hem d'estar-li molt agraïts.

Perquè en un país i en una societat de vegades passen fets negatius. De vegades hi ha persones que fallen. I això fereix molt la sensibilitat de la gent. I s'entén. A aquests, mossèn Ballarín els hauria dit allò que deia al seu admirat Charles Péguy, que va ser mestre seu i d'algú més a casa nostra. Els diria, pensant en el país en general, i amb la capacitat que tenia de tenir una visió ampla i generosa, que “finalment els plens pesen els buits”.

Més enllà dels nostres problemes individuals i col·lectius, petits i grossos, i d'errors i falles, i més enllà també de l'expiació i la reparació necessàries –i que no es poden defugir– podem mantenir viva l'esperança perquè hem tingut gent com mossèn Ballarín. Que han sumat molt. Tant que el país pot tenir l'esperança que al capdavall haurà sumat més que no pas restat.
Gràcies a gent com ell.

15.04.16