7:05 – Viaje del Papa a Lesbos: el vuelo de Alitalia parte a la isla griega
El vuelo AZ4000, del airbus 320 de
Alitalia, recorrerá 1.252 kilómetros y emplea una hora y veinte minutos para
llegar
16 abril
2016
Roma).- El papa Francisco partió este sábado
hacia la isla griega de Lesbos a las 7.05 de la mañana desde el aeropuerto
internacional Leonardo Da Vinci, en Fiumicino, a 25 km. de Roma. El vuelo de
Alitalia tiene programado aterrizar después más de dos horas, hacia las
10,20 hora local, en el aeropuerto de Mytilene.
El vuelo AZ4000, del airbus 320 de Alitalia, recorrerá
1.252 kilómetros y sobrevolará el espacio aéreo de Macedonia además del de
Italia y Grecia.
Diez minutos antes del horario de partida, el Santo
Padre llegó al aeropuerto, saludó a algunas autoridades presentes entre los
cuales al presidente de la línea aérea, Luca Cordero di Montezemolo.
Junto al Pontífice viaja el sustituto de la Secretaría
de Estado, Mons. Angelo Becciu, debido a que el cardenal Pietro Parolín se
encuentra en Polonia para las celebraciones de los 1050 años de la
cristianización del país. Se encuentra en el vuelo papal el cardenal Kurt Koch,
presidente del Pontificio Consejo para la promoción de la unidad de los
cristianos, y unos cincuenta periodistas y operadores de la comunicación.
Pocos minutos antes de partir, desde el twitter del
papa Francisco partió la frase: “Los refugiados no son números sino personas,
con nombres, rostros e historias y deben ser tratados como tales”.
12:35
Viaje a Lesbos – El Papa a los refugiados: “¡No pierdan la esperanza!”
Francisco en sus palabras recueda la
parábola del buen samaritano e invita a los europeos, al respeto hacia la
persona humana que los ha distinguido durante la historia
16 abril
2016
Viaje Lesbo, el Papa habla con los refugiados del
campo de Moria ( @Servizio Fotografico - L'Osservatore Romano)
– Roma).- En el
campo de refugiados de Moria, que hospeda unas 2500 refugiados, después de los
discursos del patriarca ecuménico de Constantinopla, Bartolomé I y del
arzobispo de Atenas, Jerónimo II, el papa Francisco dirigió unas palabras a los
refugiados allí presentes.
“No están solos”, les
dijo el Santo padre y señaló que sabía cuales eran las situaciones
que les obligaron a partir de sus tierras, así como del sacrificio que hacían
por sus familias. Subrayó la generosidad de tantas personas griegas o que han
venido de otros lugares para ayudarlos. Y les animó: “¡No pierdan la
esperanza!”.
Texto del discurso del Papa:
“Queridos amigos. He querido estar hoy con ustedes.
Quiero decir que no están solos. En estas semanas y meses, han sufrido mucho en
la búsqueda de una vida mejor. Muchos se han visto obligados a huir de
situaciones de conflicto y persecución, sobre todo por el bien de los propios
hijos, de los pequeños.
Han hecho grandes sacrificios por las propias
familias. Conocen el sufrimiento de dejar todo lo que amam y, quizás lo más
difícil, no saber qué depara el futuro. Son muchos los que aguardan en campos o
ciudades, con la esperanza de construir una nueva vida en este Continente.
Queridos amigos. He querido estar hoy con ustedes.
Quiero decir que no están solos. En estas semanas y meses, han sufrido mucho en
la búsqueda de una vida mejor. Muchos se han visto obligados a huir de
situaciones de conflicto y persecución, sobre todo por el bien de los propios
hijos, de los pequeños.
Han hecho grandes sacrificios por las propias
familias. Conocen el sufrimiento de dejar todo lo que amam y, quizás lo más
difícil, no saber qué depara el futuro. Son muchos los que aguardan en campos o
ciudades, con la esperanza de construir una nueva vida en este Continente.
He venido aquí con mis hermanos, el patriarca
Bartolomé y el arzobispo Hieronymos, sencillamente para estar con ustedes y
escuchar vuestras historias. Hemos venido para atraer la atención del mundo
ante esta grave crisis humanitaria y para implorar la solución de la misma.
Como hombres de fe, deseamos unir nuestras voces para
hablar abiertamente en vuestro nombre. Esperamos que el mundo preste atención a
estas situaciones de necesidad trágica y verdaderamente desesperadas, y
responda de un modo digno de nuestra humanidad común.
Dios creó a la humanidad para ser una familia; cuando
uno de nuestros hermanos y hermanas sufre, todos estamos afectados. Todos
sabemos por experiencia con qué facilidad algunos ignoran los sufrimientos de
los demás o, incluso, llegan a aprovecharse de su vulnerabilidad.
Pero también somos conscientes de que estas crisis
pueden despertar lo mejor de nosotros. Lo han comprobado y con el pueblo
griego, que ha respondido generosamente a vuestras necesidades a pesar de sus
propias dificultades. También lo han visto en muchas personas, especialmente en
los jóvenes provenientes de toda Europa y del mundo que han venido para ayudar.
Sí, todavía queda mucho por hacer. Pero demos gracias a Dios porque nunca nos
deja solos en nuestro sufrimiento. Siempre hay alguien que puede extender la
mano para ayudarnos.
Este es el mensaje que quiero dejar hoy: ¡No pierdan
la esperanza! El mayor don que nos podemos ofrecer es el amor: una mirada
misericordiosa, la solicitud para escucharnos y entendernos, una palabra de
aliento, una oración. Ojalá que puedan intercambiarse mutuamente este don. A
nosotros, los cristianos, nos gusta contar el episodio del Buen Samaritano, un
forastero que vio un hombre en necesidad e inmediatamente se detuvo para
ayudarlo. Para nosotros, es una parábola sobre la misericordia de Dios, que se
ofrece a todos, porque Dios es «todo misericordia».
Es también una llamada para mostrar esa misma
misericordia a los necesitados. Ojalá que todos nuestros hermanos y hermanas en
este Continente, como el Buen Samaritano, vengan a ayudaros con aquel espíritu
de fraternidad, solidaridad y respeto por la dignidad humana, que los ha
distinguido a lo largo de la historia.
Queridos amigos, que Dios les bendiga a todos y, de
modo especial, a vuestros hijos, a los ancianos y a aquellos que sufren en el
cuerpo y en el espíritu. Les abrazo a todos con afecto. Sobre ustedes y quienes
les acompañan, invoco los dones divinos de fortaleza y paz”.
A
continuación los tres líderes religiosos firmaron un documento
Discurs del papa Francesc
en la visita als refugiats de Lesbos
"Hem vingut per atreure l'atenció del món davant
aquesta greu crisi humanitària i per implorar-ne la solució "
Lesbos, 16 d'abril de 2016
Estimats germans i germanes
He volgut
estar avui amb vosaltres. Vull dir-vos que no esteu sols. En aquestes setmanes
i mesos, heu patit molt en la vostra recerca d'una vida millor. Molts de
vosaltres us heu vist obligats a fugir de situacions de conflicte i persecució,
sobretot pel bé dels vostres fills, pels vostres petits. Heu fet grans
sacrificis per les vostres famílies. Coneixeu el patiment de deixar tot el que
estimeu i, potser el més difícil, no saber què us depararà el futur. Són molts
els que com vosaltres esperen en camps o ciutats, amb l'esperança de construir
una nova vida en aquest continent.
He vingut
aquí amb els meus germans, el Patriarca Bartomeu i l'Arquebisbe Jeroni,
senzillament per estar amb vosaltres i escoltar les vostres històries. Hem
vingut per atreure l'atenció del món davant aquesta greu crisi humanitària i
per implorar-ne la solució. Com a homes de fe, volem unir les nostres veus per
parlar obertament en el vostre nom. Esperem que el món presti atenció a
aquestes situacions de necessitat tràgica i veritablement desesperades, i
respongui d'una manera digna de la nostra humanitat comuna.
Déu va crear
la humanitat per ser una família; quan un dels nostres germans i germanes
pateix, tots estem afectats. Tots sabem per experiència amb quina facilitat
alguns ignoren els patiments dels altres o, fins i tot, arriben a aprofitar-se
de la seva vulnerabilitat. Però també som conscients que aquestes crisis poden
despertar el millor de nosaltres. Ho heu comprovat amb vosaltres mateixos i amb
el poble grec, que ha respost generosament a les vostres necessitats malgrat
les seves pròpies dificultats. També ho heu vist en moltes persones,
especialment en els joves provinents de tot Europa i del món que han vingut per
ajudar-vos. Sí, encara queda molt per fer. Però donem gràcies a Déu perquè mai
ens deixa sols en el nostre patiment. Sempre hi ha algú que pot estendre la mà
per ajudar-nos.
Aquest és el
missatge que us vull deixar avui: No perdeu l'esperança! El major do que ens
podem oferir és l'amor: una mirada misericordiosa, la sol·licitud per
escoltar-nos i entendre'ns, una paraula d'alè, una oració. Tant de bo pugueu intercanviar
mútuament aquest do. A nosaltres, els cristians, ens agrada explicar l'episodi
del Bon Samarità, un foraster que va veure un home en necessitat i
immediatament es va aturar per ajudar-lo. Per a nosaltres, és una paràbola
sobre la misericòrdia de Déu, que s'ofereix a tots, perquè Déu és «tot
misericòrdia». És també una crida per mostrar aquesta mateixa misericòrdia als
necessitats. Tant de bo que tots els nostres germans i germanes en aquest
continent, com el Bon Samarità, vinguin a ajudar-vos amb aquell esperit de
fraternitat, solidaritat i respecte per la dignitat humana, que els ha
distingit al llarg de la història.
Estimats
germans i germanes, que Déu us beneeixi a tots i, de manera especial, als
vostres fills, als ancians i aquells que pateixen en el cos i en l'esperit. Una
abraçada a tots amb afecte. Sobre vosaltres i els que us acompanyen, invoco els
dons divins de fortalesa i pau.
Discurs del papa Francesc en la
pregària ecumènica per les víctimes de l'emigració
"Només qui serveix amb amor
construeix la pau"
Lesbos, 16 d'abril de 2016
Des que
Lesbos s'ha convertit en un lloc d'arribada per a molts emigrants a la recerca
de pau i dignitat, he tingut el desig de venir aquí. Avui, agraeixo a Déu que
m'ho hagi concedit. I agraeixo al President Paulopoulos haver-me convidat, al
costat del Patriarca Bartomeu i l'Arquebisbe Geroni.
Voldria
expressar la meva admiració pel poble grec que, tot i les greus dificultats que
ha d'afrontar, ha sabut mantenir obert el seu cor i les portes. Moltes persones
senzilles han ofert el poc que tenien per compartir-ho amb els que no tenien de
tot. Déu recompensarà aquesta generositat, així com la d'altres nacions veïnes,
que des del primer moment han acollit amb gran disponibilitat a molts emigrants
forçats.
És també una
benedicció la presència generosa de tants voluntaris i de nombroses
associacions, les quals, juntament amb les diferents institucions públiques,
han portat i estan portant la seva ajuda, manifestant d'una manera concreta la
seva fraterna proximitat.
Voldria
renovar avui el vehement crida a la responsabilitat ia la solidaritat davant
d'una situació tan dramàtica. Molts dels refugiats que es troben en aquesta
illa i en altres parts de Grècia estan vivint en unes condicions crítiques, en
un clima d'ansietat i de por, de vegades de desesperació, per les dificultats
materials i la incertesa del futur.
La
preocupació de les institucions i de la gent, tant aquí a Grècia com en altres
països d'Europa, és comprensible i legítima. No obstant això, no hem d'oblidar
que els emigrants, abans que números són persones, són rostres, noms,
històries. Europa és la pàtria dels drets humans, i qualsevol que posi peu a
terra europeu hauria de poder experimentar-ho. Així serà més conscient de la
necessitat de respectar-los i defensar-los. Malauradament, alguns, entre ells
molts nens, no han aconseguit ni tan sols arribar: han perdut la vida al mar,
víctimes d'un viatge inhumà i sotmesos a les vexacions de botxins infames.
Vosaltres,
habitants de Lesbos, demostreu que en aquestes terres, bressol de la
civilització, segueix bategant el cor d'una humanitat que sap reconèixer per
sobre de tot al germà i a la germana, una humanitat que vol construir ponts i
rebutja la il·lusió d'aixecar murs per tal de sentir-se més segurs. En efecte,
les barreres creen divisió, en lloc d'ajudar al veritable progrés dels pobles,
i les divisions, abans o després, provoquen enfrontaments.
Per ser
realment solidaris amb qui es veu obligat a fugir de la seva pròpia terra, cal
esforçar-se a eliminar les causes d'aquesta dramàtica realitat: no n'hi ha prou
amb limitar-se a sortir al pas de l'emergència del moment, sinó que cal
desenvolupar polítiques de gran abast, no unilaterals. En primer lloc, cal
construir la pau allà on la guerra ha portat mort i destrucció, i impedir que
aquest càncer es propagui a altres parts. Per a això, cal oposar-se fermament a
la proliferació i al tràfic d'armes, i les seves trames sovint ocultes; cal
deixar sense suports a tots els que conceben projectes d'odi i de violència.
Per contra, s'ha de promoure sense descans la col·laboració entre els països,
les organitzacions internacionals i les institucions humanitàries, no aïllant
sinó sostenint als que afronten l'emergència. Amb aquesta perspectiva, renovo
la meva esperança en que tingui èxit la primera Cimera Humanitària Mundial, que
tindrà lloc a Istanbul el mes vinent.
Tot això
només ho podem fer junts: junts es poden i s'han de buscar solucions dignes de
l'home a la complexa qüestió dels refugiats. I per això és també indispensable
l'aportació de les esglésies i comunitats religioses. La meva presència aquí,
juntament amb el Patriarca Bartomeu i l'Arquebisbe Geroni, és un testimoni de
la nostra voluntat de seguir cooperant perquè aquest desafiament crucial es
converteixi en una oportunitat, no de confrontació, sinó de creixement de la
civilització de l'amor.
Estimats
germans i germanes, davant les tragèdies que colpegen a la humanitat, Déu no és
indiferent, no està lluny. Ell és el nostre Pare, que ens sosté en la
construcció del bé i en el rebuig al mal. No només ens dóna suport, sinó que,
en Jesús, ens ha indicat el camí de la pau. Davant del mal del món, ell es va
fer el nostre servidor, i amb el seu servei d'amor ha salvat el món. Aquesta és
la veritable força que genera la pau. Només qui serveix amb amor construeix la
pau. El servei ens fa sortir de nosaltres mateixos per tenir cura dels altres,
no deixa que les persones i les coses es destrueixin, sinó que sap protegir-les,
superant la dura crosta de la indiferència que ennuvola la ment i el cor.
Gràcies a
vosaltres, perquè sou els custodis de la humanitat, perquè us feu càrrec amb
tendresa de la carn de Crist, que pateix al més petit dels germans, famolenc i
foraster, i que vosaltres heu acollit (cf. Mt 25,35 ).
Pregària del papa Francesc
Déu de Misericòrdia,
et demanem per a tots els homes,
dones i nens
que han mort després d'haver deixat
la seva terra,
buscant una vida millor.
Encara que moltes de les seves tombes
no tenen nom,
per a tu cada un és conegut, estimat
i predilecte.
Que mai no els oblidem,
sinó que honrem el seu sacrifici amb
obres més que amb paraules.
Et confiem als qui han realitzat
aquest viatge,
afrontant la por, la incertesa i la
humiliació,
per arribar a un lloc de seguretat i
d'esperança.
Així com tu no vas abandonar al teu
Fill
quan Josep i Maria el van portar a
un lloc segur,
mostra't proper a aquests fills teus
mitjançant la nostra tendresa i
protecció.
Fes que, amb la nostra atenció cap a
ells,
promoguem un món en el qual ningú es
vegi forçat a deixar casa
i tothom puguin viure en llibertat,
dignitat i pau.
Déu de misericòrdia i Pare de tots,
Desvetlla'ns del son de la
indiferència,
obre els nostres ulls als seus
patiments
i allibera'ns de la insensibilitat,
fruit del benestar mundà
i del tancar-nos en nosaltres
mateixos.
Il·lumina tots, a les nacions,
comunitats i a cada un de nosaltres,
perquè reconeguem com els nostres
germans i germanes
als que arriben a les nostres
costes.
Ajuda'ns a compartir amb ells les
benediccions
que hem rebut de les teves mans i a
reconèixer que junts,
com una única família humana,
som tots emigrants, viatgers
d'esperança cap a Tu,
que ets la nostra veritable casa,
allà on tota llàgrima serà eixugada,
on estarem a la pau i segurs en la
teva abraçada.
17.04.16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada