Advent: colors, espelmes i lectures
Dg, 23/12/2012
(David
Casals/CR)
L'Advent és un temps litúrgic anual que ajuda a les comunitats cristianes, als
creients i a les famílies a preparar el Nadal. Un dels elements que té més
simbolisme, i que utilitzen comunitats cristianes de diferents tradicions, és la Corona d'Advent. S'encén
una cada setmana a partir del quart diumenge abans de Nadal, utilitzant el
simbolisme dels colors, espelmes i també lectures de la Bíbila que permeten
afrontar aquest 'compte enrere' pel 25 de Desembre.
A la
resta d'Europa, és molt freqüent que hi hagi espelmes en les esglésies
protestants. Aquí no són habituals", fruit que durant molts anys, hi havia
certa "por a tot el que semblava catòlic", explica en declaracions a
Catalunya Religió el pastor Jonatan Navarro, de l'Església Evangèlica de Catalunya, una de les denominacions
protestants que agrupa a metodistes i presbiterians.
El
protestantisme es caracteritza per l'absència de jerarquies piramidals, a
diferència d'altres tradicions cristianes, i per això cada comunitat pot fer la Corona d'Advent de manera
diferent. "Algunes ho faran amb espelmes del mateix color, altres no ho
faran", però sí que en els últims anys hi ha hagut la tendència d'establir
aquesta tradició, d'origen alemany.
Hi ha
dubtes entre els historiadors sobre quan es comença a utilitzar la Corona a les esglésies
alemanes. En qualsevol cas, és fonamental la contribució que fa el pastor
luterà germànic Johann Hinrich Wichern (1808-1881), pioner en el treball
missioner a entre els més pobres de les ciutats. Al 1839, a l'escola que ell
havia fundat, va decidir amb una antiga roda de fusta posar espelmes per
simbolizar el compte enrere per Nadal, amb 19 espelmes petites i cinc de grans,
pels quatre diumenges anteriors a l'Advent i la darrera pel dia de Nadal.
Elements simbòlics
La corona
vol representar l'eternitat i la fidelitat de l'amor de Déu, i les seves rames,
verdes, el missatge d'esperança per a tota la creació. Es poden utilitar només
espelmes blanques (puresa), vermelles (amor) o morades (penitència i
conversió).
Tanmateix,
es poden fer vàries combinacions amb diferents colors, explica Navarro. Per
exemple, una consisteix en tres veles morades, una de rosada (Crist com a 'Rosa
de Saró', recordant un verset del Càntic dels Càntics) i una blanca (Crist com
a 'Llum del Món', recordant Joan 8:12).
Una
altra combinació és utilitzar una espelma morada (conversió), una verda
(esperança), una blanca (puresa) i una vermella (amor). Cada una s'encén en un
moment especial de la litúrgia dominical, com l'inici del culte, i una de les
pautes tradicionals és la següent:
1. Primer Diumenge d'Advent. Amor.
Es simbolitza l'amor de Déu, mitjançant Jesucrist: "I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors", diu el verset 5 del capítol 5 de la Carta als Romans. Altres lectures recomanades són 1 Joan 4:21, Lluc 1:26-38 i Lluc 2:8-19.
Es simbolitza l'amor de Déu, mitjançant Jesucrist: "I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors", diu el verset 5 del capítol 5 de la Carta als Romans. Altres lectures recomanades són 1 Joan 4:21, Lluc 1:26-38 i Lluc 2:8-19.
2. Segon Diumenge d'Advent. Pau.
Per recordar la pau, es pot llegir una de les cites més emblemàtiques de Jesús: "Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin" (Joan 14:27). Altres lectures bíbliques poden ser Mateu 1:18-25 i Lluc 2:1-5.
Per recordar la pau, es pot llegir una de les cites més emblemàtiques de Jesús: "Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin" (Joan 14:27). Altres lectures bíbliques poden ser Mateu 1:18-25 i Lluc 2:1-5.
3. Tercer diumenge d'Advent. Goig.
L'alegria que pels creients porta el missatge de Jesús i el seu naixement es pot recordar amb vàries lectures. Enter elles, Joan 16:20: "Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria". També es pot llegir Càntic dels Càntics 2:1, Lluc 2:8-14, Isaïes 52:7-10 i Lluc 2:10.
L'alegria que pels creients porta el missatge de Jesús i el seu naixement es pot recordar amb vàries lectures. Enter elles, Joan 16:20: "Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria". També es pot llegir Càntic dels Càntics 2:1, Lluc 2:8-14, Isaïes 52:7-10 i Lluc 2:10.
4. Quart diumenge d'Advent. Esperança.
Per l'advent s'espera, i és l'esperança vers el record del naixement de l'Altíssim el que guia aquests periode. Altres lectures són Romans 5:2 i Titus 2:13.
Per l'advent s'espera, i és l'esperança vers el record del naixement de l'Altíssim el que guia aquests periode. Altres lectures són Romans 5:2 i Titus 2:13.
Tanmateix,
al llarg de l'Advent, a l'hora de fer oracions i devocionals, ja siguin individuals
o de forma comunitaària, hi ha moltíssimes lectures de l'Antic i el Nou
Testament que poden ser de gran utlitzat. Dos exemples. Primer, Isaïes, les
profecies dels quals segons els cristians es veuen materialitzades amb el
naixement de Jesús: "El poble que caminava en la fosca ha vist una gran
llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós (Isaïes 9:1).
Una altra recomanació és l'inici de l'Evangeli de Joan: "Existia el qui és
la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes.
En
qualsevol cas, el calendari de les diferents tradicions religioses permet que
molt sovint, coincideixin en el temps Nadal, tradició vinculada a la Llum i al Solstici d'Hivern,
amb una tradició jueva també relacionada amb la Llum: Hanukkà.
Bon Nadal! Amb un optimisme que passa per sobre dels núvols
Dm,
25/12/2012
Aquest any un monjo de Montserrat
ha estat distingit amb un dels màxims reconeixements de l’àmbit cultural
català. El pare Josep Massot, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, va rebre el passat
mes de juny el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Com a personatge
rellevant de l’any, ha estat un honor que hagi acceptat escriure felicitació de
Nadal d’aquest any a CatalunyaReligió.cat. Com cada any, és el text de la Lletra de Nadal que han rebut els membres de la Xarxa CatRel.
En l’acte al Palau de la Música Catalana del 13 de juny, el benedictí Josep Massot se sumava a la llista d’altres personalitat vinculades a l’Església que també han rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes com Albert Manent –l’any passat-, Antoni M. Badia i Margarit o Miquel Batllori.
Amb el pare Josep Massot, tots els qui fem CatalunyaReligió.cat us desitgem Bon Nadal. (Josep Massot) Un cop més hem arribat al temps de l’Advent i un cop més recordarem ben aviat, amb el poeta, que tots els camins duen a Roma, però no tots duen a Betlem. El Nadal d’enguany tindrà la màgia de sempre i ens permetrà de felicitar-nos els uns als altres, de desitjar-nos moltes coses bones i de prometre’ns que tirarem endavant molts projectes, que farem millor la nostra feina de cada dia i que ens esforçarem per ajudar i per fer més feliços tots aquells que ens envolten.
El Nadal d’enguany, en alguns aspectes, serà un Nadal esperançat, un Nadal il·lusionat davant les noves situacions que s’han donat al nostre país i que ens conviden a recobrar la dignitat que des de fa segles les circumstàncies ens van arrabassar, a sentir-nos poble en marxa que vol decidir lliurement el seu futur, a caminar endavant sense defallir, dins el respecte mutu i amb un esperit pacífic i pacificador.
El Nadal d’enguany, tanmateix, tindrà molts altres aspectes negatius. La situació de crisi que ens afecta des de tants costats ens angunieja i ens preocupa. Mentre el gran capital manté els seus privilegis, mentre els més afavorits per la fortuna no s’han de privar de res, els ciutadans normals veiem cada cop més que el futur que se’ns presenta no va en el sentit que desitjaríem. L’atur arriba a xifres molt preocupants, els sous són congelats
o rebaixats, les pensions són retallades, la seguretat social topa amb obstacles que en dificulten el funcionament adequat i que obliguen a despeses suplementàries i que no tothom es pot permetre, l’ensenyament perd qualitat, les taxes universitàries són augmentades d’una manera que molts consideren excessiva... I no parlem dels atacs contra la nostra personalitat, la nostra llengua i la nostra cultura que vénen des d’institucions de Madrid o que es produeixen al País Valencià, a les Illes Balears o a la Franja de Ponent, en nom d’una pretesa llibertat que no fa sinó afavorir els interessos inconfessables dels enemics de la democràcia i de l’autèntica llibertat.
Com sempre, doncs, la nostra vida es mou dins l’ambigüitat, amb caires positius i caires negatius, i en la mesura de les nostres possibilitats ens caldrà treballar perquè la nostra societat millori i per evitar l’empobriment progressiu de molts sectors d’aquesta societat, que a la curta o a la llarga podria dur a un retrocés lamentable dels guanys socials i econòmics de les darreres dècades.
Atès que m’adreço als amics de CatalunyaReligió.cat, no puc deixar de recordar que fa pocs mesos vam celebrar el cinquantenari de la inauguració del Concili Vaticà II, una iniciativa de l’enyorat papa Joan XXIII que va sotraquejar el món catòlic i va obrir portes i finestres en molts àmbits del món cristià i fins i tot en les relacions entre tota mena de religions. Tant de bo que aquest aniversari ens serveixi per recuperar els reptes que l’Església d’avui té encara pendents i ens estimuli a viure amb fidelitat la crida tallant de l’Evangeli, de la bona nova de Jesús de Natzaret.
Amb un optimisme que passa per sobre dels núvols i de les maltempsades us desitjo ben de cor un bon i sant Nadal.
En l’acte al Palau de la Música Catalana del 13 de juny, el benedictí Josep Massot se sumava a la llista d’altres personalitat vinculades a l’Església que també han rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes com Albert Manent –l’any passat-, Antoni M. Badia i Margarit o Miquel Batllori.
Amb el pare Josep Massot, tots els qui fem CatalunyaReligió.cat us desitgem Bon Nadal. (Josep Massot) Un cop més hem arribat al temps de l’Advent i un cop més recordarem ben aviat, amb el poeta, que tots els camins duen a Roma, però no tots duen a Betlem. El Nadal d’enguany tindrà la màgia de sempre i ens permetrà de felicitar-nos els uns als altres, de desitjar-nos moltes coses bones i de prometre’ns que tirarem endavant molts projectes, que farem millor la nostra feina de cada dia i que ens esforçarem per ajudar i per fer més feliços tots aquells que ens envolten.
El Nadal d’enguany, en alguns aspectes, serà un Nadal esperançat, un Nadal il·lusionat davant les noves situacions que s’han donat al nostre país i que ens conviden a recobrar la dignitat que des de fa segles les circumstàncies ens van arrabassar, a sentir-nos poble en marxa que vol decidir lliurement el seu futur, a caminar endavant sense defallir, dins el respecte mutu i amb un esperit pacífic i pacificador.
El Nadal d’enguany, tanmateix, tindrà molts altres aspectes negatius. La situació de crisi que ens afecta des de tants costats ens angunieja i ens preocupa. Mentre el gran capital manté els seus privilegis, mentre els més afavorits per la fortuna no s’han de privar de res, els ciutadans normals veiem cada cop més que el futur que se’ns presenta no va en el sentit que desitjaríem. L’atur arriba a xifres molt preocupants, els sous són congelats
o rebaixats, les pensions són retallades, la seguretat social topa amb obstacles que en dificulten el funcionament adequat i que obliguen a despeses suplementàries i que no tothom es pot permetre, l’ensenyament perd qualitat, les taxes universitàries són augmentades d’una manera que molts consideren excessiva... I no parlem dels atacs contra la nostra personalitat, la nostra llengua i la nostra cultura que vénen des d’institucions de Madrid o que es produeixen al País Valencià, a les Illes Balears o a la Franja de Ponent, en nom d’una pretesa llibertat que no fa sinó afavorir els interessos inconfessables dels enemics de la democràcia i de l’autèntica llibertat.
Com sempre, doncs, la nostra vida es mou dins l’ambigüitat, amb caires positius i caires negatius, i en la mesura de les nostres possibilitats ens caldrà treballar perquè la nostra societat millori i per evitar l’empobriment progressiu de molts sectors d’aquesta societat, que a la curta o a la llarga podria dur a un retrocés lamentable dels guanys socials i econòmics de les darreres dècades.
Atès que m’adreço als amics de CatalunyaReligió.cat, no puc deixar de recordar que fa pocs mesos vam celebrar el cinquantenari de la inauguració del Concili Vaticà II, una iniciativa de l’enyorat papa Joan XXIII que va sotraquejar el món catòlic i va obrir portes i finestres en molts àmbits del món cristià i fins i tot en les relacions entre tota mena de religions. Tant de bo que aquest aniversari ens serveixi per recuperar els reptes que l’Església d’avui té encara pendents i ens estimuli a viure amb fidelitat la crida tallant de l’Evangeli, de la bona nova de Jesús de Natzaret.
Amb un optimisme que passa per sobre dels núvols i de les maltempsades us desitjo ben de cor un bon i sant Nadal.
Josep Massot i
Muntaner. Montserrat, 2012
En nom de Déu
El paper evangèlic com una evangelització contra la immersió
lingüística i la maldat separatista
La Vanguardia en català | 25/12/2012 - 00:00h
M'agrada
el Nadal per tot el que té de gran festa de família, on regnen les il·lusions
dels petits, la saviesa dels més grans, la complicitat de tots. Ara mateix,
mentre escric l'article, la casa es va omplint de l'olor de la sopa de galets
de la mare, l'ebullició de la qual durant hores ens dóna el sentit profund de
la pausa. Res que sigui bo no és ni improvisat, ni senzill, i molt menys una
sopa de galets. I per tots els racons de la casa pairal, els membres de la
família respiren un estat d'ànim excepcional, com si els molts problemes
quotidians es deixessin de banda durant uns dies. No recordo ni un sol Nadal
que no hagi estat profund, bell, feliç. No cal dir que si la fatalitat hagués
trucat a la porta i en faltés un dels nostres, probablement tindria una altra
mirada, però en aquest sentit, i malgrat les dificultats econòmiques, no hem
patit cap malvestat greu. Sigui com sigui, el Nadal em resulta una tradició
extraordinària on la sobrecàrrega emocional se sobreposa als molts significats
que la festa representa.
Per exemple, la transcendència espiritual, viscuda en plenitud per molta gent magnífica que conec i estimo. Per bé que el Nadal ha esdevingut una festa molt comercial, també és un fet que conté una profunditat espiritual que molts viuen amb intensitat, no endebades estem parlant, en la tradició cristiana, del naixement del fill de Déu. I Déu, aquest Déu amable que il·lumina moltes ànimes nobles, gràcies al sentiment del qual són millors persones, em resulta llunyà però proper. No creure-hi no significa deixar d'admirar el que pot produir la seva llum. Tanmateix, també hi ha gurus, profetes de pa sucat amb oli, professionals de la salmòdia que en el nom de Déu violenten, criminalitzen i espanten. Vivim temps en què això passa sovint. Ara mateix llegeixo una informació de la BBC News que explica que els islamistes de Mali estan destruint els històrics mausoleus de la mítica ciutat de Tombuctú i amenacen que "no en quedarà cap dret". És un sumar en la llarga llista de barbaritats que s'estan fent en nom d'Al·là. Però com que totes les religions tenen els seus torquemades, també n'hi ha de ben propers que aprofiten les dates per enviar alguns dissidents a l'infern.
L'ínclit Rouco Varela, per exemple, ha donat una entrevista a l'Abc on interpreta el seu paper evangèlic com una evangelització terrenal en contra de la immersió lingüística i la maldat separatista i, en conseqüència, reclama la unitat d'Espanya i el castellà a les aules catalanes. És a dir, que en les dates més significades de la seva fe, aprofita per fer de militant de la dreta dura i estovar als catalans. Això deu ser molt polític, però no té res a veure amb l'espiritualitat. I és que desgraciadament déu és l'excusa de moltes ideologies ultres. Malgrat tot, bon Nadal, sobretot a aquells que saben rebre la llum de déu sense dir el seu nom en va.
Per exemple, la transcendència espiritual, viscuda en plenitud per molta gent magnífica que conec i estimo. Per bé que el Nadal ha esdevingut una festa molt comercial, també és un fet que conté una profunditat espiritual que molts viuen amb intensitat, no endebades estem parlant, en la tradició cristiana, del naixement del fill de Déu. I Déu, aquest Déu amable que il·lumina moltes ànimes nobles, gràcies al sentiment del qual són millors persones, em resulta llunyà però proper. No creure-hi no significa deixar d'admirar el que pot produir la seva llum. Tanmateix, també hi ha gurus, profetes de pa sucat amb oli, professionals de la salmòdia que en el nom de Déu violenten, criminalitzen i espanten. Vivim temps en què això passa sovint. Ara mateix llegeixo una informació de la BBC News que explica que els islamistes de Mali estan destruint els històrics mausoleus de la mítica ciutat de Tombuctú i amenacen que "no en quedarà cap dret". És un sumar en la llarga llista de barbaritats que s'estan fent en nom d'Al·là. Però com que totes les religions tenen els seus torquemades, també n'hi ha de ben propers que aprofiten les dates per enviar alguns dissidents a l'infern.
L'ínclit Rouco Varela, per exemple, ha donat una entrevista a l'Abc on interpreta el seu paper evangèlic com una evangelització terrenal en contra de la immersió lingüística i la maldat separatista i, en conseqüència, reclama la unitat d'Espanya i el castellà a les aules catalanes. És a dir, que en les dates més significades de la seva fe, aprofita per fer de militant de la dreta dura i estovar als catalans. Això deu ser molt polític, però no té res a veure amb l'espiritualitat. I és que desgraciadament déu és l'excusa de moltes ideologies ultres. Malgrat tot, bon Nadal, sobretot a aquells que saben rebre la llum de déu sense dir el seu nom en va.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/encatala/20121225/54358291899/pilar-rahola-en-nom-de-deu.html#ixzz2G8eyAGiL
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada