En nom del Pare, del Fill i de
l’Esperit Sant. Amén.
Ja
sé que són temps difícils. També escolt les notícies i sent les vostres
paraules. Però també sé que aquesta nit de Nadal és un crit d’esperança. I,
enguany, aquesta esperança pot ésser més lluminosa perquè l’haurem brodada des
de la nostra fosca.
Hem
d’arribar davant el portal de Betlem per trobar aquesta petita esperança que
tant necessitam. Hem de retrobar la senzillesa d’ un Déu que es fa no res per
vestir-nos amb la seva humanitat, els draps que posà la Verge Maria al seu Infant
Jesús:
§
per no espantar l’home, es despulla de la seva capa
de poder, i es vesteix de bon servidor.
§
per no condemnar l’home, es despulla de la seva
estola de justícia, i es vesteix de misericòrdia.
§
per no empetitir l’home, es despulla del seu
mantell de grandesa, i es vesteix de petitesa.
§
per no enlluernar l’home, es despulla de la seva
banda de glòria, i es vesteix d’humilitat.
Però ho hem de desitjar de veres i amb
força. Hem de revisar les nostres actituds, i veure què hem de canviar perquè "el
nom de cristians no sembli una falsedat, sinó que donem testimoni de Crist amb
la nostra vida". I, ben segur, l’infant Jesús ens donarà alguna peça del
seu vestit:
§
La senzillesa, per viure senzillament i no
rivalitzar.
§
L’actitud de servei, per dignificar i ajudar els
germans.
§
La sobrietat, per ser més lliures i compartir amb
els altres.
§
La misericòrdia, per irradiar
proximitat i tendresa a tothom.
L’Evangeli
del Déu de la nostra esperança ens ensenya el valor de les persones petites, de
les coses petites, dels gestos petits. Déu va fer sempre opció pels petits. Ell
mateix es féu infant, abraçava i beneïa els infants, els posava com a exemple i
ens exigia ser com nens per entrar al Regne del seu Pare.
Perquè, homes i dones de Sant Marçal, els
qui salvaran aquest món no són els poderosos, els estels enlluernadors; sinó la
gent bona, la gent senzilla i anònima, la gent de bon cor; els fills de les
Benaurances: pares i mares de família, treballadors anònims, mestres que fan
avançar la cultura; tota la gent servicial, sofrent i orant; els milions i
milions de voluntaris i missioners, que no escatimen temps i diners per ajudar
els altres... Tots ells són els estels que brillen en la nostra nit.
Per això,
novament enguany, davant l’Infant de Déu valorem els gestos senzills de cada
dia, veritables miracles plens d’esperança: el miracle dels nostres pares, la tendresa
i simpatia dels nostres padrins, un somriure, una paraula i un joc de germans,
una pregària familiar, un servei, un exemple d’un company, un dolor compartit,
un cant, un poema, l’obsequi d’una besada o d’una flor... (La filla va regalar
al pare una capsa molt bufona. Però si està buida! No pare, esta plena de
besades!)
Potser així, també nosaltres, hauríem
d’escriure una nova carta als Reis. I descobrir que el seu obsequi no fou tant
l’or, l’encens i la mirra, sinó agenollar-se davant un infant pobre i
desvalgut. I descobrir que el millor obsequi del nostre Déu, el seu Regne el
trobam sempre
§
en un infant.
§
un gra de mostassa, un ferment.
§
que se sembra i creix lentament, pacientment,
superant dificultats i morts.
§
dins nostre.
Així és l’esperança que Déu posa en el
nostre cor, petita però ben forta, com un infant que vol créixer en humanitat,
amb el vestit nou que Déu ens regala cada Nadal. El seu vestit. De Déu i
d’Home.
Amb aquest vestit nou, el millor que
poguem tenir, us desig a tots el millor Nadal. Molts d’anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada