ÈTICA

ÈTICA

 CRIST,  LA  REALITAT  I  EL  BÉ

 CRIST,  ESGLÉSIA  I  MÓN

-  "¿ Còm  em  faré  bo ?"

-  "¿ Còm  faré jo  el  bé ?"

En  lloc  d'aquestes  qüestions  s'ha  de  plantejar   una  altra  molt  distinta:

     -  ¿ la  voluntat  de  Déu ?

- No  és  d'importància  definitiva   que  jo  sigui  bo...

-         "          "                        que  l'estat  del  món es  millori  gràcies  a  mi...    

-  sinó  que  la  realitat  de  Déu    es   mostri  per  tot...

-  l'auto-testimoni  del  Déu  viu  >   és la  última  realitat...

-  Déu   en  Jesucrist...

-  la   qüestió  "sobre"  el  bé   només  trobarà  resposta  en  Jesucrist...

-  "el  real"  talment  com  només  pot  tenir  realitat  en  Déu...

"voler  ser   bo"  en  si    incorre   en  la  ironia   de  la  irrealitat... 

-  Només  participant  de  la  realitat   participam  tantmateix  del  bé...

-  no  cal  distingir  entre  subjecte   i  obra  >   originariament   és   u ,   és  a  dir,  el  "bo"  i  el  "real"...

    (distingir entre  persona  i  obra,   desfigura  les paraules  de  Jesús:  "l'arbre   bo   dóna  fruits  bons..."  (Mt.  7,17)  

(la  resistència  massiva   que  la  societat  ofereix  al  que  és  "un  deure",...   porta  a  una  preferència  ètica  de  l'individu  sobre  la  societat...    de  l'època  de  l'invidualisme...)...

-  una  ètica  de la  intenció   està  tan  "a la  superfície"   com  una   ètica  de  l'èxit... >   i,  amb   freqüència,   passa  "el  pitjor"  a  causa  d'una   "bona-intenció"...
-  res ens  justifica  a  aturar-nos  arbitràriament  en  un  punt  determinat  per  a  arribar a  un  judici  definitiu...   depèn  de les  conjuntures  de   cada  moment...
-  el  "bé"  no  és   la  conformitat  entre  una   una  "norma"  i  un  ser  existent...  el  bé  és  la  realitat vista  i  coneguda   per  Déu...
-  "el  bo"  exigeix  totalitat...

- l'home  és  un   tot  indivisible  no  sols  com  a  individu  en  la  seva  persona  i  la  seva  obra,   sinó  també  com  a  membre  de  la  societat  d'homes  i  criatures...   Aquesta  realitat  fonamentada   i  coneguda  per  Déu...
-  Aquest  tot  indivisible  es  diu  "la  creació"...  regne  de  Déu...  ambdues  magnituds  es  troben  lluny  i  igualment  aprop   de  nosaltres...  en  Jesucrist

- ...el   bé   és   arribar   a  participar  en  el  tot  invisible    de   la  realitat  de Déu...

Ètica  cristiana   <    fonamentada   en  Déu...
Ètica  empirico-positivista   >   el  bé   no  és   més    que  l'útil ...

-  La  mateixa  realitat  ensenya   què   és   bo   ...

- L' ètica   cristiana   parla  de  manera  diferent de  la  realitat  que  és  l"origen  del  bé"...  la  última  realitat  fora  de  tot  l'existent...

- la  realitat  de  Déu...  no és  una  idea.   Déu  dóna  testimoni  de  si  mateix   i  es  revela  al  món  real.  
 En  Jesucrist,  la  realitat  de Déu  ha  entrat  en  la  realitat  d'aquest   món...

-  No  es  pot  parlar  correctament  de  Déu   ni  del  món,   sense   parlar  de  Jesucrist...  Tots  els  conceptes  de  la  realitat  que  prescindeixen  d'ell   són   abstraccions...

- Participar   avui   en  la  realitat  de  Déu   i   del  món   en  Jesucrist...

s'oposa  al  nostre  "avançament"   una  idea  que  juxtaposa   dos  àmbits::
              a.-  sobrenatural   (Edat  Mitjana)
              b.-  mundà     (pensament  de la  "Reforma" )

el  natural  es  subordina   al  regne   de  la  gràcia...
el  "pietisme"   en  oposició  al  món...
-  la  causa  de  Crist  es  converteix  en   un  assumpte  parcial...
(sector  sacral  i  sector  profà...)
-  possibilitat  d'existir  en  "un"  d'aquests  sectors... =  a)  existència  espiritual  que  no   participa  de  l'existència  del  món...    b)  existència  del  món  que  pot  reclamar  "autonomia  formal"    
a)   el  monjo
b)   el  protestant  liberal




Mentre  Crist  i  el  món  són  concebuts  com  "dos  àmbits"   que  xoquen...   a  l'home  li  queda   una  sola  possibilitat:    
                                                     Crist  sense el  món
                                                              o
                                                   el  món  sense  Crist
   

-  No  hi  ha  dues  realitats,  sinó   solament  una  realitat...   <   la  realitat  de  Déu   en  la  realitat  de  món,  que  s'ha  revelat  en  Crist...

-  és   una  negació  de  la  revelació  de  Déu  en Jesucrist   voler  ser  "cristià"  sense  ser   "mundà"...
-  el  tema  dels  "dos  àmbits",  que  ha  dominat  constantment   la  història  de  l'Església,  és  "alié"  al  Nou  Testament 

-  La  unitat  de  la  realitat  de  Déu   i   de  la  realitat  del món,  que  es  dóna  en  Crist,  es  realitza  constantment  en  l'home...

cristià -  mundà

natural -  sobrenatural

revelat  -  racional

no  "hi  ha  identitat",    sinó  "unitat"   donada  en  la  realitat  de  Crist...

-  polèmicament   Luter  utilitzà  el  "temporal"  contra  la   "sacralització"  de  l'Església  romana...

cal   oposar-se:

de  cristià  >  sacral  "autonomitzat"

de  cristià  >  mundà  "autonomitzat"

Luter  protestà  contra   el  cristià  que  s'autonomitzava...

-  Si  es  nega  el  fet  de   l'assumpció  del  món  en  Crist...   es  nega   la  validesa de l'evangeli  per  a   tot  el  món...       

     
- s’erigeix  una  llei  cristiana  que  condemna la  llei  del  món  i  que  es  posa  en  execució   contra  el   món…

- un  món  que  subsisteix  per  si,  deslligat  de  la  llei  de  Crist,  degenera  en  manca  de  “compromís”  i  en  arbitrarietat…

- No  hi  ha  un  cristianisme  real  fora  de  la  realitat  del  món…

- no  hi  ha  una  mundanitat  real  fora de  la  realitat  de  Jesucrist…

- tota  temptativa  d’allunyar-se  del  món,…  ha  de  pagar,  després,  amb  una  immolacio  pecaminosa  al  món…

 (superats  els  pecats  de  la  sexualitat…  es   cau  en  l’avarícia  i  la  copdícia…)

-  La  realitat  del  món   troba  en  Crist    Déu  i  el  món  reconciliats…

Antítésis  estàtiques:…

  -  ¿ no  és  l’Església  de  Jesucrist  um  àmbit  semblant,   del  que  està  separat  l’àmbit  del  món   ¿

- és  perillós negar  la  visibilitat  de l’Església  i  reduir-la  a  una  esfera  purament  espiritual…

-  Pertany  a  la  revelació  de  Déu  en  Jesucrist  que  adopti  un  espai  en  el  món… (  seria  una  confusió  fonamental  interpretar  aquest  espai  de manera  simplement  empírica…)

-  l’Església  és  el  lloc  on  es  dóna  testimoni  i  es  pren   realment  en  serio   que  Déu  ha  reconciliat  el  món  amb  Ell   en  Crist…

-  L'àmbit  de  l'Església   no  està  aquí  per  a  disputar  un   fragment  del  territori   del  món...   sinó  per   a   testimoniar  al  món  que  segueix   essent  món,   món  estimat  i  reconciliat  per   Déu...
- l'Església de  Déu  no  és  quelcom  per  si  mateixa... ,  com,  per  exemple,   una  organització religiosa   en  vida  pietosa...  sinó    ser   testimonis   de  Jesucrist  davant  el  món...
- l'àmbit  de  l'Església   es  trenca,  s'elimina   i  queda  superat   pel  testimoni    de  l'Església  sobre  Jesús...

-  el  món,  la  mateixa  realitat  pecadora  contra  l'Església,  o  millor  dit  contra el  regne  de  Crist...   és  el  món  maligne   que   precisament  ha  estat  reconciliat  amb  Déu  per  Crist...
- La  proclamació  central  del  Nou  Testament  és  que  Déu   ha  estimat  el  món  en  Crist  i l'ha  reconciliat  amb  Ell...

El  món  "en  sí"  es  torna  contra  la  realitat  de  l'amor  de  Déu,...   es  troba   en   lluita  amb  la  comunitat...

-  La  "missió"  i  l'essència  de  la  comunitat  consisteix  en   comunicar  al  món   la  seva  reconciliació  amb  Déu...

-  Superar   la   imatge   dels   "dos  àmbits"...
-  Dirigir  la  mirada  a  la  imatge  de:  Jesucrist,  l'Encarnat,  el  Crucificat,  el  Ressuscitat...

- en  el  cos   de  Jesucrist,  prengué  els  pecats  de   tot  el  món...
- no  es  pot  parlar  del  món  com  si  estigués  perdut  ...

Tot  es  corrompria   si  es  reservàs  a  Jesucrist  per  a  l'Església...
-  Crist  ha  mort  pel  món  i  només  al  mig  del  món  Crist  és  Crist...

Quan  s'aplica   el  concepte  de "cos  de  Crist"  a  la  comunitat... no és  per  a  decantar  la  comunitat  del  món...
- és  per a  indicar  que  en  el  cos  de  Crist   tots  els  homes  han  estat  acollits...  


Déu  vol  que  en  el  món  hi  hagi:   -   treball       =    transformació  en  bellesa     
                                                              -   matrimoni =    fecunditat        
                                                              -   autoritat    =    orde               
                                                              -   església      =    unitat...   
-  No  hi  ha,  per  tant,  un  "tornar"  de   l'àmbit   "temporal"     a  l'àmbit   "espiritual",  sinó  un  exercici  de  la  vida  cristiana  baix aquests  "quatre"   mandats...














ÈTICA,   COM  A  CONFIGURACIÓ


 La  qüestió  acadèmica   d'un  sistema  ètic es  presenta  com  la  més  supèrflua  de  totes  les  qüestions...
-   no  per  indiferència...   sinó,    per  pressió...

Abans,  la  fermesa  de les  "institucions"  tolerava   els  pecats  ocults,...   i  sostrèia   el   criminal   de  les  mirades  de  la  societat...

 Ara,  es  dóna  publicitat   als  "sants"    i  als   "dolents"...
-  La  realitat   es  desemmascara...  el   "malvat"  i  el  "bo"   no  surten  de programes  ètics  sinó  d'abismes  profunds...
-  és   pitjor  que  un  mentider  digui   la  veritat...
-  és  pitjor  que  un  que  odia   practiqui  l'amor  fraternal...
- millor  que  la  veritat  en  llavis  d'un  mentider,   és  la  mentida...

- el  teòric  de  l'ètica  es  torna  cec...
- el  que  es  compromet   equivocadament  amb  un  programa  ètic...   perdrà   "estúpidament"  les  energies...,  el  seu  "martiri"   no  serà  font   de   força   a   favor  de  la  "causa"...
-  el  dolent  noi  coneix  el  seu rival...

-  el  senzill  mantenir-se  en  la  veritat de  Déu  amb  ulls  senzills   i  prudents,   sense  decantar  la  mirada  d'Ell,  és  el  que  permet  experimentar    i  conéixer   la  realitat  ètica...

Commou  el  fracàs  dels  intel.ligents...
   -  volen  fer  justícia  a  ambdues  parts...   queden  esmicolats   pels   poders   que  cauen...
   -  desenganyats  amargament...  cauen  en  mas  dels  més  forts...
   -  tot  fanatisme    naufraga...
  -  la  puresa  de  voluntat  no  es  pot  enfrentar  al  poder  del  mal...,   ja  que  perd  de  vista la  totalitat del mal...
  -  l'home  que  segueix  la consciència   queda  solitari... 
  -  el  segur  camí   de  l'obligació...
  -  el  risc  ds  més  autèntica  llibertat...fàcilment  consent  el "mal"  per  a  avitar  el  pitjor...
  -  refugi  en  la pràctica  privada  de  la  virtut... sabent  guardar  els límits   permesos...
  -  mai  és  compensat   el  que  s'omet...
  
La  raó,  
el  fanatisme  ètic
la  consciència
l'obligació
la  lliure  responsabilitat
la  virtut  silenciosa  
     són  bens  i  actituds  d'una  elevada   humanitat,  però
  -  no  deixa  de  ser  l'empresa  d'un  món  vell    contra  el  "nou"
                                     un  món  ja  passat  contra  la  prepotència   del   present ...

És  massa  fàcil  censurar  les  "armes"  dels  nostres  pares,  amb  les  quals  assoliren  grans  coses...,  però,  en  l'actualitat,  no  basten  per  els  "combats"  presents...

-  cal  canviar  les  "armes-rovellades"   per  les   "lluents"...
-  combinar  senzillesa   amb  prudència...
És  senzill  qui:
                  -  mira  exclusivament  la  "realitat"  de  Déu...
                  -  té   el   "cor-indivís"...
                  -  no  està  fermat  als  "principis"...
                  -  lligat  per  l'amor  a  Déu...
                  -  contempla  lliure   i  serè  la  realitat  del  món...
No  és  més  savi  el  que  està  més  "informat"
  -  Saviesa  és   conéixer  el  que  és  significatiu  en  els  "fets"   ...    

-  pot   sonar   molt  teòric...   i  ho  és   mentre  no  es  troba   "el  punt"   on  la  realitat  té  el  seu  fonament...
-  hi  ha  un  "lloc"  on  la  realitat   i  Déu  s'han  reconciliat...
-  aquest  lloc  no  està  situat   en   qualque   "part",   fora   de  la  realitat...    es  troba  en  la   història   com  a  miracle,...   es  troba  en  Jesucrist   Ecce  homo ¡     lloc  de   la  reconciliació  de   món  amb  Déu... 

ECCE  HOMO   ¡
-  la   figura  del "reconciliador",  Jesucrist,    es  situa  entre  Déu   i   el  món...
-  en  "ella"  es  revela  el  misteri  del  món...  es  manifesta  el  misteri  de  Déu...
-  Cap  "abisme"  de  maldat  queda  ocult ...  l'abisme  de  l'amor  de  Déu  abasta  la  més  profunda  impietat del  món...
-  No  hi  ha  impietat... no   hi  ha  odi...   no  hi  ha  pecat...,  que  Déu  no  hagi   pres  damunt... Ecce  homo...        
-  no  hi   ha   un  home  ideal,   no  hi  ha   un  món  ideal...
-  Ell   no  tolera  que  dividiguem  el  món  i  els  homes  d'acord  amb  nostres  criteris...

Ens  mena   ad   absurdum   =    es  posa  al  costat  de  l'home  real  i  del  món  real...
  -  es  deixa  acusar...
  -  converteix  els  jutges   en  acusats...  

Prendre  damunt... la  naturalesa,  l'essència,   la  culpa,  el  dolor   de  l'home...
- Jesucrist  no  és  la  transfiguració  d'una  elevada  humanitat,  sinó  el   "sí"  de   Déu  a  l'home  real...


-  en  la  "tempesta"   es   mostren  les  debilitats   de  la  naturalesa   humana   amb  més  claretat  que   en  els   temps-tranquils...
-  Menyspreu  i  "divinització"   dels   homes  es  donen  la  mà...
-  l'home  de  bé  que  es retira   dels  homes...   i  es  preocupa  exclusivament  d'ell-mateix... pateix  la  mateixa  temptació  de  "menyspreu   als  homes"    que  el  dolent... 

Davant  "l'encarnació"  de   Déu  no pot  subsistir  el  menyspreu  dels   homes...
 -  El   "menyspreuador"   dels   homes   menys-preua  el  que  Déu  ha  estimat...

  
 

  Estimar  els   homes   pels  seus  "valors" <   salut,  raó,   bondat...   equival  a  menyspreuar...  perquè  és  estimar  una  imatge  idealitzada   de  l'home...
- només  per  l'encarnació  de  Déu   és  possible   conéixer  l'home  real   i  no  menyspreuar-lo... 

-  Només   a   través   del  judici   Déu-contra-si-mateix,  pot  fer-se  la  pau  entre  ell  i  el  món,  i  entre  els  homes...

-  La   figura  del  jutjat    i   crucificat  és  estranya...  i  digna  de  compassió   per  un  món  en  el  qual  l'èxit  és   la  mesura...   de  totes  les  coses...
- el  món  vol  i  ha  de  ser  vençut  per  l'èxit...   L'èxit  justifica   la  injustícia   realitzada...

- cap  acusació  pot  reparar   la  culpa   que  cometé   "l'afortunat"...   l'èxit  permaneix...
-  El  poder  de  la  "terra"  <   el   fi   justifica  els  mitjans,   com  ho  fa  la  història...

-  es  tracta   de "fets",  no  de valoracions
-  la  majoria  comet  el  pecat  de  la   idolatria  de  l'èxit...
-  si  hi  ha  èxit   no  "es  coneix"   culpa...

S'oposa  >    l'èxit   permanent    =    només   "el  bé"      té   èxit:  
   - el  dret,  la  veritat,  l'orde...   són  més  estables  a  la  llarga   que  la  força,  la   mentida,  l'arbitrarietat...
però,...  aquesta   "concepció-optimista"   fracassa    davant   "els  fets"...
-  "etern   plany"  dels  acusadors   de  la  història   =   "tot  èxit   prové   del  mal"...

La  figura  del  Crucificat  desvirtua   tot  pensament   orientat  en  el  sentit   de  "l'èxit"...
 -  Ni  el  triomf   de  "l'afortunat"
 -  ni  l'odi  amarg   del  fracassat   conta  l'afortunat  
     guanyen  al   món...

Jesús   no  és   "advocat":
  -  dels   afortunats
  - de  les  existències  fracassades...

Jesús  és  l'acceptació  voluntària    del   judici  de  Déu...
 -  en  front  de  l'afortunat...Déu  mostra  en  la  creu  de  Crist   la  santificació  del  dolor...
 -  en  front  del  fracassat... no  la  posició   de   pària...,   sinó   l'acceptació  de  l'amor  de  Déu...

Ecce-homo   ¡      

-  les   forces  que  configuren  el  món  vénen  d'un  costat  distint  que  el  cristianisme...
-  el   cristianisme   pràctic   fracassa  en  el  món  tan   com  el   dogmàtic...
-  tota   configuració   atany   sols   a  la  única  figura   que  ha  vençut   el  món...<  Jesucrist
-  és  Crist  el  qui  configura  als   homes  perquè  es  conformin  a  ell...

- Configurat  a  l'Encarnat...   equival  a   ser   l'home   real...

- Configurat  al  Crucificat...   equival  a  ser    l'home  jutjat   per  Déu...

- Configurat  al  Ressuscitat...equival  a  ser   l'home  "nou"...

L'home  és  home  perquè  Déu  es  féu   home
- "configuració"   significa  configuració  de  Jesucrist  en  la  seva  Església...

Crist  no  fou:    -  mestre
                           -  legislador

Crist     fou :      -  home   

Crist  no  estimà  una  teoria  sobre  el  bé ...
                 estimà  l'home  real      

La  figura   de  Crist  éssent   una   i   sempre  la  mateixa...   pren  forme  en  l'home  real  de  maneres  diferents...

Ètica   concreta  <   no  es  pot  ni  s'ha  de  dir  el  que  és  bo  una  vegada  per  totes...  sinó  com  adquireix  forma  Crist  entre  nosaltres  avui   i   aquí        

L'Església  és  el   lloc   en  el  que  es  predica    i    esdevé   el  "procés"  configurador  de  Jesucrist.