3 de juny 2015

PENSAMENTS... (RECOLLITS...)



Del “per què” del món al “per a què” de la nostra existència.


A la biosfera com a fet singular a l’Univers que habitem  hi ha intenció cap al món, l’ànim de fer per sobreviure, com el moviment per cercar i atrapar l’aliment. L’ésser viu es mou per un propòsit, a voltes premeditadament amb la voluntat de fer pel seu interès, normalment relacionat amb la supervivència individual o col·lectiva. En l’ésser humà sabem que existeix el futur com a representació o previsió la qual cosa permet la planificació d’accions coordinades per assolir objectius complexos.
Al marge del món insòlit de la vida hi ha la realitat que coneixem i que regeix pel principi de causa i efecte, hi ha unes condicions d’origen que provoquen resultats, hi ha conseqüències a un esta inicial. No existeix però una finalitat en el moviment còsmic. Hi ha un “per què” però no un “per a què”.
La diferència entre el moviment d’un ésser viu i el comú es pot veure per exemple quan passegen a l’estiu amb la calor i set, veiem una font en una plaça i decidim anar corrent a beure. És un moviment amb intencionalitat, la finalitat és aplacar la set. Ésser en el món de la matèria i l’energia ens obliga de forma determinista però. Si caiem d’un balcó d’un cinquè pis, estem funcionant com a éssers materials exclusivament. La velocitat de caiguda té una causa inevitable i sense designi: la gravetat. Si morim en la frenada al terra a causa de l’energia cinètica assolida transformada en deformacions, també serà inevitable i sense cap finalitat.
És a dir, a l’Univers no hi ha pla de futur, hi ha un abans, un passat com a causa i un ara, un present com a resultat.
Quan llegeixo o sento explicacions sobre el Big Bang em recorda la paradoxa d’ Aquil·les i la Tortuga però invertida, Aquil·les (els astrofísics) mai arriba a recular a l’eixida de la carrera del temps, eixida en la qual hi és la Tortuga (lasaviesa) al moment zero.
En definitiva, el “per què” de l’Univers mai ens donarà la clau del “per a què” de la nostra existència; aquest és un conte que ens hem de inventar nosaltres mateixos si és que necessitem que la nostra vida tingui un significat. Jo particularment en qüestions transcendentals no em crec superior ni molt diferent a una estel del firmament i no necessito per a res el significat, el sentit, la finalitat o propòsit de la meva existència.
05.06.15




L'opi del poble?
 No queda clar que sigui precisament el futbol l'opi del poble


La idea que la universitat, en lloc de ser un centre de saviesa, ho és de propaganda, la vaig llegir per primera vegada en un text de Noam Chomsky. Em va resultar realment xocant. Aquesta institució ens fa curts en lloc de llestos ? WTF. Encara la recordo, la informació que donava: s'havia demanat a la gent que digués on creia que el govern dels EUA destinava més diners. Els universitaris, els que llegeixen llibres, premsa, i estudis, responien 'ajuda al tercer món'. En canvi la gent sense carrera, que no llegia llibres, ni premsa, ni estudis, responia 'pressupost militar'. La realitat és que tenia raó la gent sense estudis. I que els universitaris de la mostra, s'equivocaven.

L'explicació que donava Chomsky a aquest fenomen paradoxal (no són els universitaris els que en saben més?) és que els llibres, la premsa, els estudis, no només són per on circula el coneixement. També hi viatja la propaganda. Les mentides. Les declaracions d'ajuda. Els estudis que ho avalen. I la gent caient-hi de quatre potes. Per altra banda, deia Chomsky, els que no han llegit els llibres, ni la premsa, ni els estudis, no han llegit la propaganda. I simplement aplicant sentit comú, l'encerten.

Aquests dies el fenomen s'ha tornat a explicar. Ho feia el diari New York Times, en un article alarmant que anava en la mateixa direcció: el coneixement científic moltes vegades no és tal. Deia que molts estudiants de doctorat, o post doctorat, però també científics de renom, depenen de la quantitat d'articles que tenen publicats. Com més articles, més possibilitat de tenir plaça. O renom. El problema és que la premsa científica (i citava expressament Science, Nature i Cell) vol vendre exemplars, no pas descobrir grans teories avorrides. Volen temes espectaculars, ideals per a posar en una portada, i no veritats grises. I per això molts dels articles són coixos científicament. No s'aguanten. Doncs voleu creure que precisament aquests són els articles que ajuden a aconseguir la plaça a l'estudiant, o el renom al científic ?! Increïble, però cert.

L'article acaba amb el conegut i dramàtic cas Rogoff i Reinhart. Els professors d'economia que no fa gaire teoritzaven sobre el deute. Governs, sobretot europeus, van esgrimir el seu estudi 'científic' per aplicar les polítiques del deute. Les famoses retallades. Doncs la teoria Rogoff i Reinhart es va descobrir amb errors de càlcul. Ell mateix va acceptar l'error. Les polítiques d'austeritat, en canvi, continuen.

El futbol, opi del poble? Hà!
MATI  OBERT,  Andreu  Barnils

 07.06,15



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada