L'EDUCACIÓ:
El
ministre Wert torna a ser el centre de la polèmica. Amb l'esborrany de la nova llei
d'educació que ha presentat s'ha posat en contra seu a gran part de
l'oposició política, a les comunitats no governades pel PP i a la pràctica
totalitat de la comunitat educativa. A canvi, s'ha guanyat el favor de la dreta
i de la jerarquia catòlica.
Continua
Wert, com la majoria del PP, amb la seva particular croada contra les “llengües
cooficials distintes del castellà”. De nou, una polèmica estèril en termes educatius
però molt fèrtil si del que se tracta és de crear conflictivitat social. El
demonitzat sistema d'immersió lingüística no és perfecte, però assegura uns
coneixements mínims de català, en el nostre cas, quan s'acaba l'educació
obligatòria. Per calmar al conseller Bosch, que ha arribat a afirmar que
coneix nins de sisè que no saben castellà, multitud d'avaluacions conclouen que
els alumnes que tenen una llengua vehicular distinta del castellà dominen aquest
darrer idioma tan bé com els de la resta de l'estat.
Un altre
dels punts polèmics és l'acotament de cap davant les pressions de la Conferència Episcopal.
L'esborrany elimina Educació per a la ciutadania i recupera una assignatura
alternativa a la
Religió Catòlica, que tornarà a ser avaluable. Recuperen així
els bisbes el poder que havien perdut amb la passa (lògica en un estat
aconfessional) de fer de l'ensenyament religiós una assignatura optativa.
A més,
el ministeri ha elaborat aquest esborrany pràcticament sense diàleg i sense
voluntat d'arribar a consensos. Ja ho hem dit en massa ocasions: l'educació
és un tema massa important pel present i futur de la nostra societat com per
transformar-lo en un instrument de lluita política i que, a més, canvia de rumb
amb cada alternança de poder. La concreció, redacció i aprovació d'un pacte per
l'educació que determini els punts bàsics i marqui les línies vermelles és
imprescindible si no ens volem topar cada quatre o vuit anys amb nous canvis i
noves polèmiques que poc o gens ajuden a millorar la qualitat educativa.
En
definitiva, un esborrany que no servirà per solucionar el problema més greu,
les xifres de fracàs escolar, d'una educació malferida per les
retallades i que no ha de menester més polèmiques inútils i sí més sinergies i
consens. Malauradament, estam enfora d'aconseguir-ho.
UN FACTOR CLAU PER SORTIR DE LA CRISI
A la nostra web hi trobareu el darrer Anuari de l'Educació a les Illes Balears
(UIB-Caixa Colonya). Una de les seves principals conclusions que ens
deixa és que les mesures adoptades pels governs autonòmic i central amb
l'excusa de la crisi estan provocant un retorn a l'elitisme educatiu i,
en conseqüència, fomentant una societat descohesionada i dual. A més,
malgrat els avanços que s'han produït, Balears continua amb les taxes
més elevades d'abandonament escolar de tot l'estat. Per això, a més de
l'anuari, avui us oferim algunes reflexions sobre la temàtica i la possibilitat d'adherir-vos a un manifest en favor d'una altra política educativa.
La constructora ha reclamat aquesta quantia
a l’Ajuntament de Palma i al Govern pel manteniment de la infraestructura.
Mentrestant, cap empresa privada no vol reiniciar el projecte
Les obres
del palau de congressos començaren el 2008 i s’aturaren el mes de juliol
passat.Foto: Arxiu.
Mantenir
aturades les obres del palau de congressos costa a l'erari públic 580.933 euros
mensuals. Així ho indicà el conseller de Turisme del Govern, Carlos Delgado, en
comissió parlamentària, per explicar la situació actual d'aquesta
infraestructura a instàncies de l'oposició. El Govern i l'Ajuntament de Palma
decidiren no continuar-ne les obres el 20 de juliol passat, després de declarar
desert el concurs per gestionar-lo i de la manca de resposta de la iniciativa
privada. La decisió de fa tres mesos, però, ha suposat una despesa extra que a
dia d'avui assoleix els 1,5 milions, una quantia que reclama l'empresa
constructora, Acciona, en concepte de manteniment de la infraestructura.
L’obra aturada del palau de congressos
costa 580.933 € mensuals
La constructora ha reclamat aquesta quantia a l’Ajuntament de
Palma i al Govern pel manteniment de la infraestructura. Mentrestant, cap
empresa privada no vol reiniciar el projecte
Les obres del palau de congressos començaren el 2008 i
s’aturaren el mes de juliol passat.Foto: Arxiu.
Mantenir
aturades les obres del palau de congressos costa a l'erari públic 580.933 euros
mensuals. Així ho indicà el conseller de Turisme del Govern, Carlos Delgado, en
comissió parlamentària, per explicar la situació actual d'aquesta
infraestructura a instàncies de l'oposició.
El
Govern i l'Ajuntament de Palma decidiren no continuar-ne les obres el 20 de
juliol passat, després de declarar desert el concurs per gestionar-lo i de la
manca de resposta de la iniciativa privada. La decisió de fa tres mesos, però,
ha suposat una despesa extra que a dia d'avui assoleix els 1,5 milions, una
quantia que reclama l'empresa constructora, Acciona, en concepte de manteniment
de la infraestructura.
Aquesta
xifra correspondria al lloguer de maquinària, personal i vigilància privada que
encara hi ha al palau de congressos, malgrat que la feina no hi continuï.
Per
això, Delgado reconegué ahir la necessitat de trobar-hi una solució tan aviat
com sigui possible, malgrat admetre que la situació és
"complicadíssima". En tot cas, Govern i Cort no tenen intenció de
reprendre-hi les tasques amb doblers públics, de manera que el projecte es
mantindrà aturat fins que una empresa vulgui fer-se càrrec de la seva
explotació. Això no obstant, "cada dia que passa sense solució s'acumulen
costos que s'afegeixen al deute existent", manifestà el conseller.
Sobre
aquesta qüestió, recordà que l'import del deute de les administracions amb
l'empresa constructora corresponent a obra executada i no pagada és de 34
milions d'euros. A aquesta quantitat, cal sumar-hi 33 milions d'euros més de la
part d'obra pendent d'executar. A més, per a l'equipament està prevista una
despesa de 2,3 milions, més de la meitat de la qual correspon a butaques.
D'aquesta manera, són gairebé 67 milions d'euros que encara queden per pagar
d'una actuació amb un cost estimat de 108 milions.
Cap interessat
El deute
és el "vertader problema", indicà el conseller, qui explicà que
"s'estan valorant totes les possibilitats d'explotació, urbanístiques i de
tot tipus", per cercar la viabilitat econòmica d'aquesta instal·lació. En
aquest sentit, Delgado detallà que si bé es mantenen converses per correu
electrònic i via telefònica amb diversos grups inversors perquè puguin tirar
endavant les obres del palau de congressos, "de moment no ha fructificat
cap d'aquests contactes encaminats a trobar una empresa que vulgui
gestionar-lo".
Així ho
féu saber en resposta a les preguntes realitzades pel diputat del grup
socialista, Jaume Carbonero, qui reclamà una major aportació d'inversió
privada. En concret, demanà més implicació al sector hoteler, ja que
"seran els que més es beneficiaran d'aquesta infraestructura",
afirmació amb la qual va estar d'acord el conseller.
El
socialista admeté la dificultat de gestionar la situació i subratllà "el
greu problema d'imatge que suposa mantenir una obra inacabada en un dels espais
més emblemàtics de la ciutat". Per part seva, la diputada de PSM-IV-ExM,
Joana Lluïsa Mascaró, lamentà la pèrdua de congressos que ja estaven
emparaulats i suggerí que, si cap empresa no s'interessa per l'explotació de la
infraestructura pagant un cànon, que se cedeixi a alguna que n'assumeixi la
gestió a canvi d'acabar les obres. Segons el seu parer, el deute addicional que
suposa mantenir la feina aturada "urgeix una solució immediata, ja que ens
preocupa encara més".
L'explotació
del palau de congressos i de l'hotel annex va sortir a concurs a principis
d'enguany, encara que sense èxit. Quedà desert en la primera convocatòria,
mentre que en la segona, en la qual es rebaixaren les exigències, només Meliá
Hotels presentà una oferta econòmica que no s'ajustà al plec de condicions. Fou
llavors que Cort i Govern decidiren aturar les obres, iniciades l'any 2008.
Arquitecte
D'altra
banda, Delgado va explicar que l'empresa de l'arquitecte Patxi Mangado, que va
dissenyar el projecte, ha cobrat tots els honoraris (9,8 milions d'euros), un
"fet inusual" que el conseller atribuí a "les condicions
pactades per l'anterior direcció de l'empresa pública Palau de
Congressos", en referència al Pacte de Progrés al Govern i a l'Ajunta
---------------------------
EL FUTUR DEL CAPITAL HUMÀ A BALEARS
Com sabeu, la Fundació Gadeso ha organitzat un cicle de taules de debat titulat "Els reptes de futur a Balears",
amb el que pretenem oferir un espai de reflexió i d'intercanvi
d'opinions sobre política, educació, benestar... El proper dilluns dia
26 de novembre parlarem de "El futur del capital humà a Balears" amb Martí March, Enric Tortosa i Irene Llull. L'acte, moderat pel president de la Fundació, Antoni Tarabini, tendrá lloc al Club Diario de Mallorca a les 19 hores. Hi estau tots convidats. Més informació del cicle de taules a la nostra web.
Una pàgina diària que no és un diari
No deixeu de visitar El Periscopi, una web crítica, d'actualitat, amb un ampli ventall d'opinadors i oberta a la participació de tothom. A la pàgina hi trobareu:
Les polítiques
d'austeritat no són la solució a la crisi i cal explorar urgentment altres
alternatives, per molt que ens venguin que no n'hi ha, que el camí que estam
recorrent és l'únic possible i que els resultats d'aquestes “doloroses mesures”
se veuran a mitjan termini. Aquesta és la percepció majoritària entre la
ciutadania illenca, segons el darrer número de Quaderns Gadeso.
Fins ara, totes les estratègies i actuacions adoptades pels governs de Balears i de l'estat estan guiades per dues idees força: primera, el més important és assolir l'objectiu de dèficit, doncs a partir de llavors la situació millorarà; segona, les polítiques d'austeritat són les úniques possibles per sortir d'aquesta greu situació.
I els ciutadans diuen prou i aposten per un canvi de rumb, doncs creuen demostrat que aquesta austeritat mal entesa només ha provocat i provocarà més atur i més recessió. Se critica, en definitiva, que els que prenen les decisions se preocupin més per les grans xifres (deute, dèficit) que pels problemes de les famílies.
Ja ho hem apuntat en diverses ocasions: ens trobam dins un cercle viciós difícil de rompre. A més retallades, més atur; a més atur, menys consum; a menys consum, impossibilitat de recuperació econòmica i de creació de llocs de feina. Això provocarà una minva dels ingressos, obligarà a incrementar la despesa pública en prestacions i, de nou, portarà més retallades.
Cal per tant un ferm cop de timó per abandonar aquest rumb i, sense oblidar la necessitat de racionalitzar la despesa i adoptar criteris d'eficiència, apostar per les polítiques d'estímul al creixement per tal de reactivar l'economia i crear llocs de feina.
Malauradament, la confiança en les distintes institucions que, almenys en teoria, han de marcar el camí per sortir de la crisi està sota mínims, i el gruix de la població no veu millores fins el 2014 o fins i tot el 2015.
Una reflexió important que s'ha de fer és si aquestes mesures que ens presenten com imprescindibles són conjunturals o definitives. És a dir, si responen a una situació temporal i seran abandonades quan la situació millori o si, ben al contrari, són l'inici d'un canvi de model econòmic i social o les principals víctimes són l'estat del benestar i, per tant, la immensa majoria dels ciutadans.
Fins ara, totes les estratègies i actuacions adoptades pels governs de Balears i de l'estat estan guiades per dues idees força: primera, el més important és assolir l'objectiu de dèficit, doncs a partir de llavors la situació millorarà; segona, les polítiques d'austeritat són les úniques possibles per sortir d'aquesta greu situació.
I els ciutadans diuen prou i aposten per un canvi de rumb, doncs creuen demostrat que aquesta austeritat mal entesa només ha provocat i provocarà més atur i més recessió. Se critica, en definitiva, que els que prenen les decisions se preocupin més per les grans xifres (deute, dèficit) que pels problemes de les famílies.
Ja ho hem apuntat en diverses ocasions: ens trobam dins un cercle viciós difícil de rompre. A més retallades, més atur; a més atur, menys consum; a menys consum, impossibilitat de recuperació econòmica i de creació de llocs de feina. Això provocarà una minva dels ingressos, obligarà a incrementar la despesa pública en prestacions i, de nou, portarà més retallades.
Cal per tant un ferm cop de timó per abandonar aquest rumb i, sense oblidar la necessitat de racionalitzar la despesa i adoptar criteris d'eficiència, apostar per les polítiques d'estímul al creixement per tal de reactivar l'economia i crear llocs de feina.
Malauradament, la confiança en les distintes institucions que, almenys en teoria, han de marcar el camí per sortir de la crisi està sota mínims, i el gruix de la població no veu millores fins el 2014 o fins i tot el 2015.
Una reflexió important que s'ha de fer és si aquestes mesures que ens presenten com imprescindibles són conjunturals o definitives. És a dir, si responen a una situació temporal i seran abandonades quan la situació millori o si, ben al contrari, són l'inici d'un canvi de model econòmic i social o les principals víctimes són l'estat del benestar i, per tant, la immensa majoria dels ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada