19 de nov. 2012

SANT PITOLET

REBROTS





























Rebatua redell,
com han rebrotat
els fills i fillastres,
els fillols i adoptats
d'aquell home que
ens va tenir endogalats
tants d'anys.  


19.11.12

LA FI DEL MÓN

Jesús ens ho pinta negre
i el diari encara més.
Ves a saber
quan trigarà
la fi del món.
De moment:
pau i parenostres

20.11.12

ADORMIT

Molt adormit
somniava,
em sentia a Gaza
sentint la casa tremolant
per les bombes,
talment  ho havia viscut

          21.11.12






Engrunes i bocins
Carta al señor Bono
               José Bono
Aí hemos llegado a este momento. Ustedes nos han cerrado todas las puertas, sólo nos queda una, ya me entiendo.
Respetado señor.
Soy un cura catalán con poca cosa más y con suficiente instinto de conservación para ahorrarme los panfletos y sandeces de una campaña electoral.
Así que fué al biés que le oí en televisión despachándose a sus anchas temperamentales sin dejar de ser bondadoso.
Usted repudiaba aqeullas apreturas políticas dictatoriales de antaño mandadas por el general, pero conservaba la misma idea de él en cuanto a la sagrada unidad de España, que ampliándola a la insaciable voracidad madrileña, llega a lo grotesco queriendo que el Mediterráneo desagüe en el Manzanares.
Lo dejo porque voy a por más.
Con la anchura de horizontes que le caracteriza, usted ha dicho una y otra vez que se puede ser catalán y español. Tal dilema no le toca a usted, español sin ser catalán, pero me toca de lleno a mi que soy catalán y me lo ponen muy negro para sentirme español.
Compréndame.  A mis noventa y dos años he vivido cuarenta y seis, la mitad justa, con el catalán prohibido en las escuelas.
Me responderá que ahora no andamos por tales duricias y que más de un resquemado añorando otros tiempos se queje de un español olvidado en la pedagogía.
Dejémoslo.  No voy a apedrearlo con un memorial de agravios, pero desde la ignominia del café para todos hasta hoy no recuerdo un solo gesto de ustedes de comprensión para con los catalanes.
Me apena ver como nunca comprenderán que el catalán es para mi tan sagrado como para ustedes el castellano.  Y si para ser español tengo que aceptar el mínimo desprecio de mi idioma, me es imposible serlo.
Es muy difícil, pero espero que nos comprendan, sólo podremos ser españoles si nos aceptan alegremente como catalanes.
Así hemos llegado a este momento.  Ustedes nos han cerrado todas las puertas, sólo nos queda una, ya me entiende.
Con todos mis respetos. 
22.11.12

XERRAMECA

Tinc
la televisió
tancada.

23.11.12

A CALLAR

Però
el carrer bull.

24.11.12

ELECCIONS

Que Déu hi faci
més que nosaltres.
Encara que,
n'estic segur,
a Déu li agrada
tan poc
com a mi
remenar a la política.
I tanmateix
em trobo fent-ho.

25.11.12

FUTBOL

El Betis
amb corona reial,
porta l'anunci
de Cirsa,
una empresa de Terrassa.
Ep, que amb això,
no vull dir res.

26.11.12

ORIOL JUNQUERAS

No sigueu
perepunyetes,
Catalunya us vol
magnànim.

27.11.12

PÒLÍTIC

Què és un polític?
La contrària
d'un que fa política.
28.11.12 

 

Dies de coll i tomba't

Compromís de Casp
Tant de bo els nostres polítics pensin més en Catalunya que en fer-se la punyeta.
Segle XV en el Compromís de Casp.
Un frare de llengua calenta, santedat i sermons ens va ben coure per imposar un papa del seu coll que mai no fora reconegut i que va morir a Peníscola amb una cresta de gall de fira.  Més entesos que no pas jo diuen que allà comença la nostra decadència.
Els segadors.
El Conde-Duque de Olivares havia dit al Felip que feia quatre : "el mayor negocio de Su Majestad es conseguir que todos estos reinos sean gobernados a modo de Castilla".  Uns segadors s'hi van enfaristolar i no en van treure res,
La famosa Nova Planta.
Ho vam perdre tot i a aquest poble només li quedava un remei, posar-se a treballar.  Va salvar-lo la pagesia que al dir d'un alemany savi, en aquelles era la més sòlida d'Europa.
Jo ho he viscut.
El Cambó creia que es podia entendre amb els d'enllà per aconseguir una miqueta de mica d'autonomia, gairebé ho tenia guanyat quan un prohom de Terrassa va dir que "viva España" i tururut viola.
Un dia d'independència.
En Macià va declarar la República Catalana el 14 d'abril del 1931. En vingueren tres de Madrid a dir-li que si tirava pel dret els de Terrassa i Sabadell es quedarien sense clients.
Va venir la guerra.
El Companys  havia fet una mena de sarau a sang el sis d'octubre del 1934.  Va venir la guerra i em sembla que ningú gosa dir-ho, ens ensibornen.  Amb la victòria del Franco ens va tocar la de perdre, també l'hauríem perduda si haguessin guanyat els altres, cosa que ningú no diu.  Amb el Companys arraconat i el Tarradellas fent-los la gara-gara els comunistes mataven catalanistes al front, en dono fe.  El Negrín, el general Rojo i tota la colla eren tan anticatalans com el Franco.
El cafè
Quan va venir això de la "transición" fins i tot als homes més rebecs d'enllà els féiem una mena de llàstima.  A la conspiratòria ens prometien autonomia.  Repensant-s'hi l'autonomia fou aquella jugada de "follones y malandrines", diria el Quixot, allò del "café para todos".
Així entre bastonades i guites han passat els anys.
Avui ha quedat ben clar, ja n'estem tips.
Però tant de bo els nostres polítics pensin més en Catalunya que en fer-se la punyeta.
29.11.12


LA PÀTRIA

El contrari
d'un escó
al Parlament
per anar tirant
de la rifeta.

30.11.12

DEMOCRÀCIA

N'hi havia un a Atenes,
candidat a les eleccions.
I un que no el coneixia
li va demanar
que inscrivís
a la tauleta del vot
el nom del seu adversari.
I ho va fer.

01.12.12

DIVAGACIÓ

Tenim un moment
que no teníem
des de fa segles.
Hauríem d'anar
tots a una,
però ves qui convenç 

un carbassot.

02.12.12

SENYOR DURAN

Calli.

03.12.12

JUNQUERAS

No fotem.
No facis la punyeta
per carallotades
ens hi juguem
Catalunya.

04.12.12

ÈXIT

A Madrid
ens n'han fet una altra.
Poc català a les escoles.
Els d'aquí en parlen molt,
que no perdin el temps xerrant.
Només hi ha una sortida
que no cal parlar-ne.

05.12.12

SANTA MARIA

Santa Maria,
cançó de bressol,
innocència de Verge,
càntic de Mare,
silencis de Dona.
Plany de Getsemaní,
clam de glòria,
escampall de gràcia,
falda estesa.
Santa Maria.

08.12.12


GALILEU





















Galileu va escriure
de l'explicació del món
per les matemàtiques.
Els savis d'avui,
de matemàtiques
en saben tant
que ha trobat
el desllorigador.
Dos i dos no fan quatre.

09.12.12

EL NAN ORRIOLS





















El Nan Orriols
diu que aquest món
és un món de muts
que no paren de xerrar.
Raó que té,
però hi ha el desert
amb un Advent
fet de veus callades
de Profeta.

10.12.12

ADVENT

La vinguda de Déu la tenim cada any.
Algun país la té cada tres segles.
Gent,
no fem el ruc.

11.12.12

PROBERVI XINÈS





















Si no vols
que el gos
et fugi,
tracta'l bé.

12.12.12

ACLARIM





















Per si un cop ho diuen
els he de dur la contrària.
La Madre Maravillas
no era del PSUC.

14.12.12

PARLAMENT





















Que no xerrin,
que parlin.

15.12.12

ADVENT





















Aquest Minyonet
ens fa lliures
encara
que no ho siguem.

16.12.12

FUTBOL

No en parlaré gaire.
Els d'enllà diuen
que la lliga és avorrida.
Si el "Realísimo"
portés tretze punts al Barça
no l'hi trobarien pas.

Josep M. Ballarín - 17.12.12


UTOPIA





















He somiat
un país feliç,
sense partits polítics.

18.12.12

ADVENT





















Oh.  Senyor, guia d'Israel que us presentàreu a Moisès en el Sinaí
en la flamarada que no abrusava l'esbarzer.
Braç valent, veniu a salvar-nos.

Oh, rel de Jessè, davant vostre es bleguen tots els reialmes,
no trigueu, no trigueu més.
Veniu, Veniu a donar llibertat  a tot home,
 qualsevol és del vostre Regne.

19.12.12

ADVENT

Oh, clau de David
que obres i ningú tanca.
Vine i arrenca'ns
d'aquesta presó de tenebres.

20.12.12

ADVENT

Oh Llevant
esplendorós de llum eterna,
sol de tota justícia,
vine i dóna llum
als escarxofats a la tenebra
i les foscors de la mort.

21.12.12
 

ADVENT





















Oh, Rei de tota gent,
Senyor Déu de coratge,
desig ocult de tot home,
pedra cantonera que fas de tot un.
Vine i salva els homes
que pastares de fang. 

22.12.12
 

ADVENT





















Oh, Déu amb nosaltres,
Rei i Llei nostra,
l'esperat a tot i arreu.
Vine a salvar-nos,
Déu i Senyor nostre.

23.12.12

PREGÀRIA





















Ho sabeu prou, Senyor,
al meu pessebre
hi ha bou i mula,
però deixem-nos de menjadores.
Nen Jesús, veniu
i feu-vos-hi sentir
encara que sense sentir-ho
sé que veniu.

24.12.12

NADAL

I tant que hi havia

un bou i una mula,

en un dia com avui
els brams d'ase
arriben al cel.
Sant Josep
esguardava
el parraquet de vida,
ja no eren
somnis d'àngel,
era una Paraula
tant de Déu
que la podia tocar.
Santa Maria,
faixant el Fill,
sentia venir la gent.
Aquell Nadó seu,
al primer plor
era un mot infinit
escampant-se. 

Josep M. Ballarín - 25.12.12


  1. Ballarín
    ELS   PASTORETS
    Pastorets de Berga Pastorets de Berga

    Quina mena de pau dóna això de parlar d'Aristòtil i deixar-se estar de la política del país amb tants de tòtils.

    Luciano De Crescenzo és enginyer i juga amb la filosofia grega talment només pot fer-ho un napolità.

    Com tota la gent de la seva mena, l'home, fa oloreta suau de comunista. Quan parla d'Aristòtil, que diria amb tots els perdons que no n’ha entès res, sobretot perquè es passa alegrement de qualsevol senyal de l’analogia de l’ésser que van desenvolupar els escolàstics.

    Bufa. Quina mena de pau dóna això de parlar d’Aristòtil i deixar-se estar de la política del país amb tants de tòtils. Bé, engeguem-ho.

    Mestre Luciano, endemés d’una guita als escolàstics, arriba als estoics afrontats amb els epicuris dient que l’estoïcisme és patró del cristianisme. Aquest parla de mortificacions, negacions de si mateix i serenitat, mentre encara que no ho digui els epicuris de la bona vida foren els mestres nord-americans on a la seva constitució declaren el dret de tots els homes a la felicitat.

    No sé ben bé els tractes d’aquest bon savi amb san Genaro patró de Nàpols, aquell que té una sang que es torna líquida una vegada a l’any, però si et llegeixes el més gran poeta del cristianisme, sant Joan de la Creu, parla d’anar sempre “por lo más desabrido”.Vol dir per les mortificacions i què més vulgueu, però mai un estoic de raça no diria allò de : “mil gracias derramando pasó por estos sotos con presura y yéndolos mirando vestidos les dejó de hermosura”. Endemés no crec que ningú sigui capaç de tractar d’estoica santa Teresa amb el seu “gracejo” que troba Déu “entre los pucheros”. I m’estranya que un italià, encara que sigui meridional, s’atreveixi a ficar a la colla dels tibats un home tan gloriosament ple de vida i d’amor com sant Francesc.

    Però avui no les engalto per aquí.

    Tot i allò del dret a la felicitat, Benjamí Franklin, el del parallamps i la constitució, té un punt d’estoïcisme remarcable gairebé a l’ànima més fonda del puritanisme americà.

    I ves què m’empatollo. Me les vull agafar pel dret no pas pels savis teòlegs de les escoles sinó pel poble.

    No crec que ningú que faci pessebre pugui ser titllat d’estoic, no crec que ningú ens pugui penjar aquesta llufa veient les festes de Corpus arreu del nostre país. I arrastro de trumfos. No sé què punyetes pot tenir d’estoica la nostra Patum.

    I ara sóc on anava.

    No pot ser estoica una fe que fa els Pastorets.

    A les velles simfonies del Walt Disney sempre hi surt alguna animota dolenta per fer tremolar el Pluto o el Donald que surt estossinada, però als nostres Pastorets uns pastors que semblen banastres, i no es torren perquè són en un centre catòlic, a més d’alguna bastonada al maligne li prenen el pèl. No estranyi, el dimoni, sigui com sigui, té la saviesa dels àngels, però n’ha perdut la innocència i mai no podrà entendre la saviesa d’uns garneus que no saben ni llegir ni escriure, que es torren entre bambolines per no ser vistos i que se les saben totes amb el seny après de viure entre ovelles i llops.

    Els Pastorets són la joia dels nostres Nadals. Mossèn Armengou ja deia que els Pastorets del Patronat de Berga són la Patum d’hivern.

    Quan era xic em van dur a veure els Pastorets en un teatre d’aquests de debò, eren uns Pastorets perfectes, ben fets amb els actors a punt i un dimoni veritablement infernalós. No em va agradar. Quan parlen de dimonis sempre em recordo de l’Espanyol de Matadepera encetant l’Estel de Natzaret sense contemplacions, el text diu .

    “Com xiula l’huracà

    les forces titàniques...

    Amb veu rogallosa de dimoni que no enganya l’home se’n sortia així:

    “Com xula l’uraca

    les forces britàniques

    desembarcades

    que vénen de Suècia”

    Ara els records se m’enduen cap els Pastorets que fèiem al seminari amb l’inimitable Ramon Florensa, avui capellà, que fent de dimoni se li encenien les banyes, després les puntes dels dits de la mà, les puntes dels dits dels peus i acabava amb foc a la punta de la cua i hi encenia un caliquenyo.

    Els teòlegs, seguint sant Tomàs han tractat sobre els àngels i, naturalment, sobre els dimonis, quan ho has estudiat quedes com abans, però la lliçó dels Pastorets, amagada entre la gresca i els plors, és ben bé la Bona Nova de Nadal.

    Mireu germans. Tota la força malèfica d’un àngel caigut cau esterrossada per un infant que és Déu i només sembla un nadó. Per Nadal tots som nadons cantant nadales i, cavalcant el dimoni, el pastoret ens enmena a la cova no pas per ser savi, potser no pas per ser sant, sinó perquè en les solituds de la muntanya sota el gran paraigües de l’ofici és un tanoca amb la gràcia i la força dels ingenu
27.12.12


PASSA   NADAL

Torrons i neules,
pessebre i molsa,
pastorets i xirinola.
Tot és una riallada
que s’aquieta
feta un somriure
que ens acompanya tot l’any.
Josep M. Ballarin -  28.12.12


LLIBRES 



PASTORETS





















El dimoni
és molt savi,
els pastorets
són molt rucs,
però guanyen ells,
saben traguitxar i riure.

Josep  M.  Ballarín -  30.12.12

LA MALA BAVA





















A la curta estripa,
a la llarga podreix.
No entenc
com don Florentino
es va obidar d'això
deixant-se engalipar
per aquell home.

Josep M.Ballarín - 31.12.12


MÍSTICA O POESIA





















Parenostre
arran de terra.

Josep  M.Ballarín -  01.01.13


DOCTOR BROGGI





















Se'ns ha mort,
ha pujat unes escales
que no coneixia
fins que s'ha trobat
amb aquell de les claus.
"Passa xicot,
reposa,
que ja l'has voltada prou
allà baix".

Josep M. Ballarín - 02.01.13
 
Moisès Broggi, promotor de la bioètica
Dc, 2/01/2013

(Institut Borja de Bioètica) Moisès Broggi ha destacat professionalment per la seva tasca com a metge i cirurgià, de manera essencial durant la Guerra Civil, en el bàndol republicà, al capdavant de l’equip mèdic de les Brigades Internacionals i com a membre de l’Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear, institució que va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1985.
Destaca també de forma molt rellevant la seva vessant humanista en l’exercici de la medicina, identificant-se totalment amb la disciplina de la Bioètica, que pretén unir ciència i humanisme.
Símbol de la lluita antifranquista i defensor de la independència de Catalunya, en els darrers anys s’havia significat especialment amb els moviments polítics que promouen la consecució d’un estat propi pel nostre país.
Des de l’Institut Borja de Bioètica volem retre homenatge pòstum a la seva persona, per la seva estreta vinculació a la nostra fundació. A l’Institut Borja de Bioètica li va dedicar especial atenció formant part del seu Patronat des de l’any 1984, any de la seva constitució com a Fundació Privada, i mostrant sempre el seu recolzament a la seva tasca acadèmica.  Més tard, a la mort de l’arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany el 1996, va agafar el seu relleu com a President del patronat fins que al 1999 el doctor Francesc Abel el va succeir en el càrrec.
El doctor Broggi era un ferm convençut que la Bioètica, com a disciplina que promou el diàleg entre les ciències i les humanitats, s’hauria d’incloure necessàriament com a matèria imprescindible en totes les carreres universitàries de Ciències de la Salut, per a garantir la humanització en l’exercici professional d’atenció a les persones.  Aquest objectiu, que compartia amb el seu company i amic, Francesc Abel –traspassat també fa justament un any-, el mantenia il·lusionat, ostentant la Presidència d’Honor del Patronat fins l’últim dia de la seva vida, des de la seva humilitat, bonhomia i saviesa. La seva aportació sempre serà ben viva.
Precisament el darrer homenatge i reconeixement el va rebre el proppassat dia 18 de desembre, en el seu propi domicili de Barcelona, de mans del Patronat de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull). Amb aquest motiu se li va fer lliurament d’una escultura en bronze de l’artista osonenca Marta Solsona, en presència de la seva esposa i fills i d’una comissió del Patronat. 
 ...--...


ACABO DE FER UN LLIBRE





















Perdoneu que en parli.
No és
el meu testament literari,
l'ase em fum
de la literatura.
Són com
els darrers mots
a tants amics
com tinc.

Josep  M.  Ballarín -  03.01.13

EL CATALÀ





















Sóc barceloní,
he après català
a Solsona,
a Berga,
a Gósol,
a Mollerussa.

Josep M. Ballarín - 04.01.13
 

LLIBRE

N'he rebut
un de magnífic,
fotografies esplèndides,
però en els llibres
del meu pare
hi ha catedrals
explicades amb plànols
i text molt ben travat.

Josep M.  Ballarín - 05.01.13

ELS REIS

No em porteu or,
m'assecaria la tripa.
No em porteu encens
que m'inflaria
com un grapal.
I la mirra,
quan Déu vulgui.

Josep M. Ballarín - 06.01.13


COR DE ROURE





















Els Evangelis
tenen un nòdul
que queda dit
amb pocs mots
en tres textos:
el Parenostre,
les Benaurances i
el Magníficat.

Josep M. Ballarín - 08.01.13

NO M'HO TREC DEL CAP

Amb la independència
se'ns barallaran
a urpades de gat.
Si continuem igual
els d'enllà
faran servir el "zurriago".
No ens entendran mai.
I aguanta-les, Pepet.

Josep M. Ballarín - 09.01.13


ESCOLAR

"Que buenas que son
las Madres Ursulinas,
que buenas que son
que nos llevan de excursión".
Fins a Figueres amb AVE

Josep M. Ballarín - 10.01.13


L'AVE A FIGUERES

No badem.
No van a bones.
Parlant malament.
Ens donen un aglà
per fer-nos cagar un roure.

Josep M. Ballarín - 11.01.13


POLÍTICA

Llàstima.
El Messi
només fa gols.

Josep M. Ballarín - 12.01.13


ENCARA NADAL

S'han acabat
les festes.
Déu faci
que no acabem
els torrons.

Josep M. Ballarín - 13.01.13


VE DE LLUNY

El Conde-duque:
- "El mayor negocio
de Su Majestad
es conseguir
que todos estos reinos
sean gobernados
a modo de Castilla".

Josep M. Ballarín - 14.01.13


ACORD

Què dius que què.
Que han arribat
a un acord.
Què diues que què.

Josep M. Ballarín - 15.01.13


QUÈ DIUS QUE QUÈ

Que parlant
ens hi entendrem.

Josep M. Ballarín - 16.01.13

QUÈ DIUS QUE QUÈ

Que el matrimoni
era sagrament.

Josep M. Ballarín - 17.01.13

QUÈ DIUS QUE QUÈ

Que aquest
té la culpa de tot.

Josep M. Ballarín - 18.01.13

QUÈ DIUS QUE QUÈ

Que amb la independència
tot serà flors i violes.

Josep M. Ballarín - 19.01.13


CANÀ

Es va acabar el vi,
si ara només
se'ls acabés el vi.
Ai, Senyor.

Josep M. Ballarín - 20.01.13


ESPRIU

Ni pobra
ni bruta
ni trista
ni dissortada.
Això sí
amb massa rucs.

Josep M. Ballarín - 21.01.13


EMBOLIC

Tinc tant per dir
que no sé pas què dir.
Ai, aquest país,
ai, aquesta església.
Déu ens valgui.

Josep M. Ballarín - 22.01.13

DÉU NOS EN GUARD

Dels mamellons
de la política.

Josep M. Ballarín - 23.01.13

DÉU N'HI DO

De qui s'envesca
per aquests corriols
i en surt net.

Josep M. Ballarín - 24.01.13

ECONOMIA

Retalla que retalla,
fes retallades
retaller.
Fes retallades
que rebentin
els retalls del banquer.

Josep M. Ballarín - 30.01.13


INDEPENDÈNCIA















Avui per avui,
gràcies a Déu,
no es guanya
amb les armes,
es guanya
amb la pau.
Maleïts partits
que posen
les seves punyetes
davant
de les nostres llibertats.
 Josep M. Ballarín  31.01.13

MAJESTÀTIQUES

El rei:
-Que esos catalanes
se vayan al diablo.
El Mas:
Gracias, Majestad.

Josep M. Ballarín - 01.02.13


LA CANDELERA

Trec el pessebre,
però Nadal
no em marxa de casa.

Josep M. Ballarín - 02.02.13


CORRUPCIÓ












Els tenim esverats
que si aquest
ha donat quartos
a no sé qui.
Que si no sé qui
en té de molt amagats
i tots podrien rebre
la patacada de Jesús:
- "Au vinga,
el qui estigui net de pecat
que tiri la primera pedra".

Josep  M.  Ballarín,  03.02.13

EL RAJOY

Calma
i no el burxeu tant,
que els partits
no tenen calés
per pagar de llei
tants polítics professionals
fent el borinot.

Josep M. Ballarín - 04.02.13

ARRELS

He tornat a voltar
per aquells xamfrans.
No hi puc fer més
no m'agradaria
viure a Barcelona,
però me l'estimo.

Josep M. Ballarín - 05.02.13


POLÍTICA

Diuen.
No hi ha un pam de net
entre els polítics.
Dic.
N'hi ha molts
que viuen pel país.

Josep M. Ballarín - 06.02.13

LA GUINDA DEL PASTEL"

Diu
que jutges i fiscals
faran vaga.

Josep M. Ballarín - 07.02.13


PREGÀRIA

Déu faci
que arribat a vell
no perdi
el bon humor
que dóna la fe.

Josep M. Ballarín - 08.02.13

CARNESTOLTES

ENDEVINALLA
A qui li escauria
la disfressa
de talp.

Josep M. Ballarín - 09.02.13


CARNESTOLTES

ENDEVINALLA
A qui li escauria
la disfressa
de pingüí

Josep M. Ballarín - 10.02.13

CARNESTOLTES

ENDEVINALLA
A qui li escauria
la disfressa
de cangur.

Josep M. Ballarín - 11.02.13


CARNESTOLTES


ENDEVINALLA
A qui li escauria
la disfressa
d'elefant.

Josep  M. Ballarín- 12.02.13

CARNESTOLTES

ENDEVINALLA
A qui li escauria
la disfressa
d'estruç.

Josep M. Ballarín - 13.02.13
 
 



























Enviat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)